Entrades etiquetades com a ‘ Revistes ’

“Gegants” núm. 93

La revista “GEGANTS” de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, malgrat les dificultats i retrassos, segueix endavant i recentment ha estat publicat el seu número 93 corresponent a la Primavera del 2011. Si, és cert que agost no pertany a Primavera, però tenint en compte les poques publicacions folklòriques que assoleixen aquesta numeració i el caràcter amateur de la mateixa, acceptarem pop com a animal de companyia. En defensa també la promesa de que a principis del mes que ve ja sortirà la d’Estiu.

En aquest número 93 és grat de veure que a la portada hi apareixen els Gegants Nous de Molins de Rei, mentre que en el seu interior hi descobrim interesants reportatges sobre la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia, l’estrena de la nova Cabra de Pallejà obre d’en Jaume Coma, els 150 anys de la geganta Mademoiselle Victoire d’Ath o la presentació dels nous gegantons de la Ràpita. En les seccions oficials, el Poulain de Pezenas a la secció Patrimonis, entrevista a Roger Albert al Pa amb Tomàquet i Miralcamp al Poble a Poble.

 

La Campana de Gràcia

Aquests dies estic enfrescat en la recerca de les publicacions periòdiques en català, on sovint creiem que tot ho estem inventat ara i ens n’oblidem de la pinça històrica del tombant entre el segle XIX i XX, entre la Renaixensa i la dictadura de Miguel Primo de Rivera, on visquerem un periòde de gran esplendor amb revistes com Lo Gay Saber, La Gramalla, La Renaixensa, L’Avenç, ¡Cu-Cut!, En Patuet, Papitu o Xut!, així com diaris com Diari Català o La Veu de Catalunya, no obstant m’agradaria fer aquí unes pinzellades sobre el setmanari satíric, republicà i anticlerical La Campana de Gràcia, publicat amb freqüents interropcions des del 1870 fins al 1932.

Fou fundada per Innocenci López el  8 de maig de 1870 i, el seu títol, tota una demostració d’intencions, es deu en record als fets ocorreguts a Gràcia (aleshores encara vila independent) tant sols dos mesos abans durant la Revolta de les Quintes , quan la campana de la Plaça d’Orient (durant molts anys Rius i Taulet i, avui dia, Vila de Gràcia) tocà ininterrompudament a la resistència del 4 al 9 d’abril per oposició del municipi a la demanda del Govern de portar obligatòriament els joves a l’Exèrcit. El general Eugenio Gaminde, l’encarregat d’imposar-se a la força, va ordenar disparar repetidament amb els canons, però la campana no va deixar de tocar, convertint-se en un símbol de la resistència i del federalisme que defensaven molts dels veïns de Gràcia i, de pas, nom d’una revista que, com veurem, també tingué grans problemes amb les autoritats.

Per començar, la revista fou prohibida aparentment sense motiu l’any 1872 quan foren suspeses les garanties constitucionals i proclamat l’estat de setge, però a paraules dels seu editor: “està bé; no volen sentir campanades, car sentiran esquellots“, així, des del 6 al 26 de maig de 1872 i de l’1 de novembre al 6 de desembre de 1874 la revista es va substituir per L’Esquella de la Torratxa, també prohibida al poc temps i apareixent amb un tercer intent sota el nom de La Tomasa (nom d’una campana barcelonina de la Seu). Altrament, finalment podria retornar a la seva denominació original, recuperant de pas la seva enorme popularitat,  assolint tiratges de fins a 22.000 exemplars l’any 1881.

El seu format més habitual fou de 2,5 x 20,9 cm i 4 pàgines a dos columnes, si bé amb el pas dels anys va anar augmentar el nombre de pàgines, va disminuir les dimensions i el preu va augmentar segons les circumstàncies del mercat. Arribà als 3.043 números publicats (els quals ells anomenaven “batalletes”). Tancà les seves portes un 11 d’octubre de 1934 durant la restauració borbònica, doncs des del 1932 la revista fou de propietat d’Esquerra Rpublicana de Catalunya, cosa mal vista entemps de monarquia.

I bé, fins aquí la història de La Campana de Gràcia, reflex crec jo d’una vila i/o barri barceloní indomable, genuí i únic per naturalesa. De moment, però, veient passar el temps, la campana de Gràcia original, coneguda per Marieta, segueix impassible des de dalt del campanar veient els venirs i esdevenirs de la vila, esperant, si cal, tornar a cridar als veïns a la resistència.

“Gegants” núm. 92

Ja ha sortit el número 92 de la revista “GEGANTS”, publicació trimestral de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya sobre culura popular, número 92 que correspon a la revista d’Hivern del 2011 i és que, ja se sap, que des d’aquesta revista ens tenen acostumats últimament a sortir amb alguna que altre estació de retard.

Entre els articles més destacats cal destacar el del Carnaval de Niça a càrrec de Meritxell Royuela, així com el de la Junta de Majorals de Sant Agustí sobre els Cabolos i Danses de Bocairent, esmentant-ne també d’altres referents als gegants de La Garriga per Mallorca, l’Aplec de Nans i Cabuts d’Ontinyent, la Fira del Món Geganter 2010 a Calella o la primera part d’una sèrie d’articles sobre els gegants de la Bonanova de Barcelona.

En aquest número cal destacar que desapareix l’històrica secció “Ninots” i en el seu lloc apareix la nova secció “Patrimoni”, dedicada a anar exposant les diferents festes belgues i franceses reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat, parlant en aquest primer número sobre les Festes de Gayant a Douai. Per altre banda, també apareix una nova secció d’entrevistes, anomenada “Pa amb tomàquet”, dedicada en aquest número a la constructora guissonenca Agnès Pla.