Entrades etiquetades com a ‘ País Valencià ’

El bou Ratón

El passat 15 d’agost ens aixecaven constarnats a la premsa escrita i visual amb la notícia de que un bou de fama sanginaria havia matat a un jove en un concurs de retalladors a la població valenciana de Xàtiva el dissabte anterior.  Per si no fos poc, l’alarma era major en saber-se que aquesta era la tercera víctima que es cobrava aquest bou, de nom Ratón. De nou la perillositat i adequïtat dels bous com a festa popular tornaven a saltar a la palestra.

Ratón és un bou del ramader Gregorio de Jesús, de la població de Sueca. El magnífic animal compta ja amb 10 anys d’edat, tota una veterania, comptant amb un pes de 550 kg. de força pura i amb la particularitat segons els entesos que les seves llargues extremitats el converteixen en extraordinàriament àgil alhora de perseguir algú entre els obstacles com la rampa, la gàbia o el bidó. La seva primera víctima se la cobrà l’any 2006 a Port de Sagunt i la segopna l’any 2008 a València.

És evident que els correbous són una festa ancestral unida al nostre adn, la seva prohibició seria una greu i gran equivocació, altrament avegades ens oblidem que davant tenim a animals de força extraordinària, de voluntat pròpia, capaços d’acabar amb la seva cornamenta amb la persona que tenen davant. És cert que els bous del correbous són molt més petits que els seus germans de les plaçes de braus, altrament, diuen que amb el temps els animals aprenen a anar al bulto, deixen de ser tant “tontos” i aprenen a embestir, d’aquí que molts toreros es neguin a torejar braus que ja ho hagin estat abans i d’aquí que els braus arribin verges de toreig a les plaçes.

Ara bé, centrant-nos amb el cas de Ratón, és trist que el morbo cridi l’atenció de la gent i ara ens explicarem. Un bou de mitjana pot costar el seu lloguer per a una festa 1.000 o 2.000 €  si no vaig equivocat, doncs bé, el gran Ratón ha arribat a cotitzar el seu lloguer fins a 10.000 €, gràcies al seu sagnant historial, esdevenint l’estrella de molts correbous i anunciant-se com si el gran mata-homes arribés a la ciutat… si us plau, patètic, és un pobre animal, de característiques físiques excepcionals i capacitat per anar a buscar la persona desprès de gairebé 10 anys de recorres plaçes i carrers de Catalunya, València i Aragó, territoris on hi anava ja que no obliguen a matar les bèsties un cop torejades, és una pobre bèstia que reacciona amb naturalitat enfront la provovació i va al bulto del seu provocador com a bèstia noble que és.

La festa dels bous és una gran festa, cal entendre-la i viure-la, en ella cal respectar a la bèstia i tenir-la en consideració, si us plau, no magnifiquen uns esdeveniments en els que, a més, cal recordar que el jove mort anava en estat ebri, amb el que caldria pensar que més aviat la culpa de la seva mort fos propiament seva (amb perdó per la família) i d’aquí que digui que cal respectar a la bèstia. Reconec que jo em miro els correbous amb admiració, admiro la festa i els seus animals, sempre i quan no decaigui aquesta festa en dany físic per la bèstia, però m’averginyeixo del circ que es pot montar entorn una pobre bèstia gràcies al morbo de la mort, convertint a un pobre animal innocent en un objecte de cotització, qualificant-lo erroniament com a sanginari.

Benvolgut sr Gregorio de Jesús, propietari i responsable de la bèstia, vosté que s’hi ha enriquit a les seves espatlles, tindria que haver retirat aquest pobre bou dels carrers ja a l’any 2006 quan ocorregué la primera víctima, evitant que es convertis en una mona de fira tot pujant la seva cotització a mesura que incrementava la seva llista negra, esdevenint ara per a molts la reencarnació del diable, pobre animal, respectem-lo.