Arxiu de la categoria ‘ Tradicions i Festes ’

Festes de la Mercè de Barcelona 2011

Una festa major a lo gran, les Festes de la Mercè, arriben enguany carregades d’actes, concerts, representacions, cercaviles i mostres, un llarg etcètera d’esdeveniments fins arribar sobre els 500 actes, que es diuen ràpid i que podeu trobar, buscar i rebuscar a la web oficial de les festes. Altrament, des d’aquest post, pel seu simbolisme més tradicional i simbólic, ens centrarem en els actes més tradicionals del 24 de setembre, dia de la patrona de la ciutat comptal, així com de la gran festa que hi dona obertura el 22 de setembre, el Toc d’Inici.

El Toc d’Inici, espectacular i únic, és quan tota la força del seguici popular i tradicional de la ciutat es posa en marxa desprès de dies de lluïment en exposició al Palau de la Virreina. Dijous 22 de setembre a la tarda, mentre a l’Ajuntament te lloc el pregó de festes, l’exposició tanca les seves grans portes i des de dins comença a sonar imponent la melodia del Toc d’inici tocada pels Ministrils de la ciutat, de sobte les portes s’obren i allí hi són dansant els Gegants de la Ciutat, els quals començen la desfilada imponents Rambla avall seguits de la resta de seguici barceloní amb l’Àliga, el Bou de Sant Just, els Cavallets Cotoners, el Drac de Ciutat Vella, la Tarasca, la Víbria, la Mulassa, els Gegants del Pi i els Gegants de Santa Maria del Mar. Arribats a la plaça Sant Jaume, amb el pregó ja acabat, comença la primera de les nombroses tandes de balls de lluïment de les festes, si bé aquesta, per ser la primera, per ser el Toc d’Inici, per ser el Seguici en ple, compta amb una major espectacularitat i simbolisme.

Dissabte, dia de la patrona, el dia comença d’hora amb el so de les gralles i la galejada trabucaire, posteriorment a 1/4 d’11 els Gegants acompanyaran les autoritats cap a la tradicional Missa Solemne a la Basílica de la Mercè i a la sortida, cap allà a les 12, seguici d’autoritats de la Basílica a l’Ajuntament i allí el ball solemne del dos elements més importants del seguici popular: els Gegants de la Ciutat i l’Àliga. Pocs minuts abans, des d’aquella mateixa plaça haurà començat una passejada de gegants provinents de tots els indrets de la ciutat pels carrers del barri gótic. A 2/4 d’1 del migdia començarà la diada castellera amb les colles locals: Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Sants, Castellers de la Sagrada Família i Castellers del Poble-Sec. A la tarda tindrà lloc la macro cercavila de la Cavalcada, iniciada a partir de les 6 des del carrer Pelai, la qual recorrerà els principals carrers de la ciutat, fent el seu pas per plaça Sant Jaume a volts de 3/4 de 9 i per 2/4 de 9 per la plaça de la catedral, on tindrà lloc de nou el ball solemne tant dels Gegants de la Ciutat com de l’Àliga.

Les Festes de la Mercè, unes festes úniques, populars i participatives, una mescla de gustos i aficions per a tots els públics, unes festes tant grans que avegades resulta massa fàcil perdres, una lluita constant entre modernitat i tradició, unes festes en les que cal saber-se entremesclar i treure-li tot el suc que un hi vol, que n’és molt. 

Actes del dia 22

18.00: Pregó de Festa Major
19.45: Toc d’Inici 

Actes del dia 24

08.30: Matinades de grallers
10.00: Galejada trabucaire
10.15: Anada a ofici de les autoritats i els Gegants
10.30: Missa Solemne
12.00: Passejada de gegants
12.00: Seguici d’autoritats i ball solemne dels Gegants i l’Àliga
12.30: Diada castellera amb les colles locals
18.00: La Cavalcada

11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya

El 3 de setembre de 1714 la ciutat de Barcelona refusà, malgrat el seu precari estat, una oferta borbònica de rendició. La matinada de l’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques inicïen la gran ofensiva final sobre la ciutat. Les tropes catalanes aguantaren com pogueren l’embit assaltant i Rafael Casanova, Conseller en Cap de la ciutat, tregué la Senyera de Santa Eulàlia al carrer, una senyera que, segons la tradició, tant sols podia sortir quan Barcelona corregués un greu perill. El final de la història és ben sabut: capitulació de la ciutat, posterior capitulació de tot el Principat i abolició dels drets i llibertats de Catalunya.

A ulls forasters sobta que Catalunya tingui per Diada Nacional la conmemoració d’una derrota, un derrota si, però carregada d’un gran simbolisme, el simbolisme de ser a la força, el simbolisme de la resistència de tot un país, el simbolisme de ser el dia en que es va perdre tot alló que incansablement des d’aleshores seguim lluitant per recuperar amb dignitat generació a generació.

Visca Catalunya! 

Santa Rosalia 2011 a Torredembarra

El 4 de setembre és festa grossa a la vila de Torredembarra, diada de la seva patrona, Santa Rosalia, dia en que el patrimoni festiu dels Balls Populars de Torredembarra apareixen en el seu màxim esplendor i tradicionalisme, si bé la Festa Major ja està en dansa des del passat 26 d’agost. No obstant, la màgia de la festa de Santa Rosalia ja es deixarà veure a la seva vigília, el dissabte 3 de setembre, moment en que a les 12 del migdia tindrà lloc la crida a les festes i el repic de campanes, alhora que ja serà una bona ocasió per veure els diferents elements dels Balls Populars en moviment doncs a la vesprada tindrà lloc la Cercavila de Vigília, així com la representació del ball parlat del Ball de Gitanes.

El seguici de Torredembarra, d’una gran riquesa, està compost pels Gegants, els Nans, l’Àliga, la Mulassa, els Diables, el Ball de Pastorets, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons i el Ball de Cavallets, als que cal afegir-hi tota una sèrie de balls infantils. A més a més, cal destacar que des del 1994 la majoria dels seus components estan afiliats a l’Agrupació de Balls Populars, fet clau alhora de dinamitzar la festa i dotar-la del tradicionalisme i prestigi que gaudeix en l’actualitat, malgrat que la majoria de les seves figures i elements són d’una tradició relativament recent si les comparem amb les de les poblacions veïnes.

Actes de la diada de Santa Rosalia:

– 08.00h: Matinades de grallers
– 09.30h: Anada a Ofici de la corporació municipal amb l’Àliga
– 10.00h: Eucaristia Solemne
– En acabar l’Ofici: Ofrena foral a Santa Rosalia
– Tot seguit: Sortida d’Ofici de la corporació municipal i l’Àliga fins a l’Ajuntament
– a continuació: Passada de lluïment dels Balls Populars
– Seguidament: Representació del Ball parlat de Diables
– 13.00h: Diada castellera amb la Vella de Valls, Xiquets de Tarragona i Nois de la Torre
– 19.00h: representació del Ball parlat del Ball d’en Serrallonga
– 19.00h: Missa vespertina
– 20.00h: Passada del Seguici Popular
– En acabar: Carretillada
– 23.00h: Castell de focs

Sant Fèlix ja és aquí: Festa Major de Vilafranca 2011

El 29, 30 i 31 d’agost i el 1 i 2 de setembre són els dies que enguany durarà la Festa Major de Vilafranca del Penedès, una de les festes majors de major solera del nostre Principat, ben carregada d’elements folklòrics i tradicionals, on els casells assoleixen la seva màxima expressió sense desmerèixer altres grans elements característics com el Drac o els gegants.

Com no podia ser d’altre manera, els dia central de la festa serà el dimarts 30 d’agost, dia de Sant Fèlix, quan a les 7 del matí ja sonaran les campanes i els primers tocs de matines, a 2/4 de 10 la solemne missa, desprès una mostra del patrimoni folklòric i tradicional de la vila i tot seguit una de les millors diades castelleres de l’any amb les millors colles i castells del nostre petit país a la plaça més castellera. A la tarda, la tradicional i espectacular processó de Sant Fèlix, la qual acabarà amb el màgic instant de l’entrada del sant a la Basílica de Santa Maria amb l’esclat de la festa en el seu màxim esplendor.

Festa Major de L’Arboç 2011: una de les més típiques de Catalunya

Quart diumenge d’agost és Festa Major a L’Arboç, autoproclamada com a “una de les més tíqpiques de Catalunya” i de ben cert que ho és, una festa major plena de vitalitat, imatgeria, tradició, música i molt de foc, Festa Patrimonial d’Interès Nacional des del 2009. Enguany el quart diumenge d’agost serà el 28 d’agost i, com sempre, tot el dia serà festa en aquest municipi del Penedès.

La Carretillada del Ball de Diables de L’Arboç, com a ball de diables parlat, novament serà el buc insígnia de la festa, però no hem de desmerèixer als seus centenaris gegants, els diferents balls folklòrics, així com la gran diada castellera que com cada any serveix d’avantsala i últimes provatures de les grans colles abans de la gran cita de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès, d’aquí que la diada castellera de L’Arboç sempre acostumi a tenir la presència habitual de castells de nou.

Les entitats que donen vida al seguici popular i tradicional arboçenc són el Ball de Diables, el Drac Badalot, el Ball de Bastons, el Ball de Gitanes, el grup de trabucaires Guineus de L’Arboç, el Ball de Cercolets, el Ball de Pastorets, el ruc Garot, així com els gegants, gegantons, nans i capgrossos de la localitat.  Per tant, veiem una gran diversificació de balls i mostres folklòriques, en la que és una típica festa major panadesenca, moltes d’elles de tradició més que centenària en la que personalment crec que és una de les festes majors més tradicionals, singulars i ben cuidades que actualment trobem al nostre calendari. 

Actes de la diada:

– 08.00h: Matines amb el Ball de Diables, les Guineus i el Ball de Bastons
– 09.00h: Missa primera
– 10.30h: Missa Solemne en honor a Sant Julià
– 11.30h: Exhibició folklòrica amb els Versots Satírics del Ball de Diables
– 01.00h: Exhibició Castellera amb Vella de Valls, Jove de Valls, Vilafranca del Penedès i Minyons de L’Arboç
– 18.45h: Exhibició commemorativa dels 50 anys de l’Esbart Sant Julià  
– 19.00h: Cercavila i processó de Sant Julià
– A l’arribada del Sant a l’església s’encendrà la façana i es farà el Cant dels goigs
– Tot seguit, exhibició de tot el seguici arbocenc
– Finalment, la Carretillada de L’Arboç del Ball de Diables

Aquelarre de Cervera 2011

L’últim cap de setmana d’agost és un cap de setmana especial a la capital de La Segarra, és un cap de setmana en que diables i bruixes envaeixen la ciutat i el Mascle Cabró és invocat. L’Aquelarre de Cervera és una gran festa, amb el seu protocol i tempus, perfectament ambientada amb la ciutat i amb alguns marcs incomparables com la sortida des de la Universitat, no obstant, desprès de la forta devallada que sofrí la festa l’any passat per manca de recursos econòmics, enguany inicia una nova etapa en la que des de Cervera es preten consolidar-la com a un dels grans esdeveniments festius del calendari català i tornar a potenciar-ne la seva celebració com a símbol de la ciutat.

La festa s’originà l’any 1978 a iniciativa de l’Assamblea de Joves, tenint com a emplaçament original i emblemàtic el Carreró de les Bruixes. L’èxit de la festa, unit a la seva evolució, ha permés que avui dia gaudim d’una de les festivitats més destacades de l’estiu, esdevenint l’Aquelarre tot un espectacle al carrer que durant tota una nit omple Cervera de màgia, llum, música i foc, molt de foc.

Enguany la festa escaurà principalment al dissabte 27 d’agost a la nit, essent la 34a edició, altrament, el divendres dia 26, com a preludi al gran dia, tindrà lloc un correfoc amb els Diables de Cervera – Carranquers i la colla convidada dels Diables del Riberal. Dissabte, com ja és habitual, durant la tarda, abans de que tot començi, serà una bona ocasió per deixar-se caure per la Universitat i contemplar la Fira del Gran Boc, dedicada a l’esoterisme i la màgia. Posteriorment, com a gran preludi, a partir de les 6 de la tarda hi haurà l’Aquelarret pels més petits, essent a partir de les 11 de la nit quan començi l’Aquelarre de veritat amb els seus balls i moments clau, recordant que entre espectacle i espectacle podreu trobar diferents ambients musicals arreu de la ciutat amb grups de tot tipus d’estils musicals, des de La Salseta del Poble Sec a Eina, passant per Pepet i Marieta o Leonard Skinner.

Aquelarre 2011:

– 23.00h: Encesa de la façana de la Universitat, castell de focs i sortida de la cercavila
– 00.15h: Arribada de la cercavila a Cal Racó i “Ball de la Polla”
– 01-15h: Correfoc a  càrrec del Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
– 02.00h: Invocació i aparició del Mascle Cabró i Ball de diables a càrrec dels Diables de Cervera – Carranquers
– 03.30h: Correfoc a  càrrec del Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
– 04.00h: Escorreguda del Mascle Cabró i Foqueral a càrrec dels Diables de Cervera – Carranquers

El bou Ratón

El passat 15 d’agost ens aixecaven constarnats a la premsa escrita i visual amb la notícia de que un bou de fama sanginaria havia matat a un jove en un concurs de retalladors a la població valenciana de Xàtiva el dissabte anterior.  Per si no fos poc, l’alarma era major en saber-se que aquesta era la tercera víctima que es cobrava aquest bou, de nom Ratón. De nou la perillositat i adequïtat dels bous com a festa popular tornaven a saltar a la palestra.

Ratón és un bou del ramader Gregorio de Jesús, de la població de Sueca. El magnífic animal compta ja amb 10 anys d’edat, tota una veterania, comptant amb un pes de 550 kg. de força pura i amb la particularitat segons els entesos que les seves llargues extremitats el converteixen en extraordinàriament àgil alhora de perseguir algú entre els obstacles com la rampa, la gàbia o el bidó. La seva primera víctima se la cobrà l’any 2006 a Port de Sagunt i la segopna l’any 2008 a València.

És evident que els correbous són una festa ancestral unida al nostre adn, la seva prohibició seria una greu i gran equivocació, altrament avegades ens oblidem que davant tenim a animals de força extraordinària, de voluntat pròpia, capaços d’acabar amb la seva cornamenta amb la persona que tenen davant. És cert que els bous del correbous són molt més petits que els seus germans de les plaçes de braus, altrament, diuen que amb el temps els animals aprenen a anar al bulto, deixen de ser tant “tontos” i aprenen a embestir, d’aquí que molts toreros es neguin a torejar braus que ja ho hagin estat abans i d’aquí que els braus arribin verges de toreig a les plaçes.

Ara bé, centrant-nos amb el cas de Ratón, és trist que el morbo cridi l’atenció de la gent i ara ens explicarem. Un bou de mitjana pot costar el seu lloguer per a una festa 1.000 o 2.000 €  si no vaig equivocat, doncs bé, el gran Ratón ha arribat a cotitzar el seu lloguer fins a 10.000 €, gràcies al seu sagnant historial, esdevenint l’estrella de molts correbous i anunciant-se com si el gran mata-homes arribés a la ciutat… si us plau, patètic, és un pobre animal, de característiques físiques excepcionals i capacitat per anar a buscar la persona desprès de gairebé 10 anys de recorres plaçes i carrers de Catalunya, València i Aragó, territoris on hi anava ja que no obliguen a matar les bèsties un cop torejades, és una pobre bèstia que reacciona amb naturalitat enfront la provovació i va al bulto del seu provocador com a bèstia noble que és.

La festa dels bous és una gran festa, cal entendre-la i viure-la, en ella cal respectar a la bèstia i tenir-la en consideració, si us plau, no magnifiquen uns esdeveniments en els que, a més, cal recordar que el jove mort anava en estat ebri, amb el que caldria pensar que més aviat la culpa de la seva mort fos propiament seva (amb perdó per la família) i d’aquí que digui que cal respectar a la bèstia. Reconec que jo em miro els correbous amb admiració, admiro la festa i els seus animals, sempre i quan no decaigui aquesta festa en dany físic per la bèstia, però m’averginyeixo del circ que es pot montar entorn una pobre bèstia gràcies al morbo de la mort, convertint a un pobre animal innocent en un objecte de cotització, qualificant-lo erroniament com a sanginari.

Benvolgut sr Gregorio de Jesús, propietari i responsable de la bèstia, vosté que s’hi ha enriquit a les seves espatlles, tindria que haver retirat aquest pobre bou dels carrers ja a l’any 2006 quan ocorregué la primera víctima, evitant que es convertis en una mona de fira tot pujant la seva cotització a mesura que incrementava la seva llista negra, esdevenint ara per a molts la reencarnació del diable, pobre animal, respectem-lo.