Arxiu de la categoria ‘ Reflexions ’

Ball dels gegants de Santa Maria del Mar

Com cada divendres un nou ball de gegants, en aquesta ocasió el que realitzen els històrics gegants de Santa Maria del Mar de la ciutat de Barcelona, el Rei Salomó i la Reina de Saba, documentats des del segle XVI, si bé les figures actuals són de l’any 2002, obra de l’artista cardoní Toni Mujal.

Formen part del Seguici de la Ciutat i són els amfitrions cada any de la Ballada de Gegants Històrics que es realitza a l’interior de la basílica, acte al qual pertany el vídeo que podeu veure en aquest post. Personalment no sóc gaire amic dels protocols i polítiques geganteres que es regeixen a la ciutat de Barcelona, però no obstat crec que us deixo amb un bonic ball d’uns gegants que, amb molt d’esforç i fent front a moltes crítiques, an pogut tornar a l’avantguarda del món geganter.

Gaudiu del ball!!!

El barça campió de Lliga 2010/11

El FC Barcelona ha guanyat la Lliga de futbol 2010/11, és el tercer títol de Lliga consecutiu, fita que tant sols havia aconseguit prèviament en una ocasió quan en guanyà quatre de consecutives entre 1991 i 1994. Ara toca gaudir del moment, envaïr pacíficament Canaletes i esperar al proper 28 de maig per arrodinir o no la temporada a la final de la Copa d’Europa a l’estadi de Wembley a Londres contra el Manchester United.

Ha estat una temporada complicada,  on s’ha vist més clar que mai el mal perdre i l’immens poder mediàtic que tenen a la capital, però que hi farem, hem aguantat lesions i campanyes mediàtiques per finalment arribar a la fita. Seguirem estant orgullosos d’un projece fet aquí amb gent d’aquí i es que, com deia aquella campanya publicitaria, les coses ben fetes no tenen rival.

I per celebrar folklòricamet aquesta fita, recordem aquí els gegants de El Mundo Deportivo, el diari esportiu més antic de l’Estat, el qual encarregà aquesta parella de gegants al Taller Sarandaca en motiu de les celebracions pel doblet blau-grana de la temporada 1998. Els seus noms són Jordi Blau i Mercè Grana i representen a un parell d’aficionats culers. Els podreu veure cada any a la trobada gegantera del barri de Les Corts, així com puntualment en alguna que altre trobada, si bé, malauradament, no són gaire donats a sortir gaire. 

Foto: Gerard Serrano a Sarandaca.com

La Seu d’Urgell: Ciutat Gegantera de Catalunya 2011 (valoració personal)

Aquest passat 15, 16 i 17 d’abril de 2011 ha estat la 26a edició de la Ciutat Gegantera de Catalunya, celebrada enguany a La Seu d’Urgell. En la meva opinió, a trets generals, ha estat una bona ciutat gegantera: bon temps, compliment d’horaris, actes poc feixucs, força asistència de públic… si bé considero que tant sols un comptar amb centenar de colles participants s’ha de considerar un petit fracàs, doncs que mínim per una Ciutat Gegantera que comptar amb unes 160 o 200 colles, donant-hi segurament part de la culpa d’aquesta “baixa” participació al fet de que La Seu és una ciutat força allunyada de les zones de Catalunya amb major concentració de colles geganteres, però tampoc sense oblidar que haver organitzat la Ciutat Gegantera coincidint amb Diumenge de Rams i l’inici de les vacances de Setmana Santa no ha estat gaire encert ni lluïdesa de dates per part de l’organització.

Pel que fa a organització a nivell de colles, considerar que el fet de la inexistència d’un voluntari informatiu per cada una de le colles també suposà que les colles geganteres anèssin una miqueta perdudes alhora d’instal·lar-se i saber com anaven les cercaviles i menjades de l’esdeveniment. I parlant de menjades, una gran “et felicito fill” a qui trià el trinxat com a plat estrella pel sopar de colles de dissabte! està molt bé mirar cap als plats autòctons de la zona, però caldria haver tingut en compte que el trinxat és un plat que no agradaria a molta gent allà assistent, amb el que el resultat fou molta gent havent pagat 7 € d’un sopar (que no ho valia) i deixant el trinxat sencer a taula, sense parlar de l’embotit de 2n plat que deixava molt a desitjar. Tant complicat és tirar d’un clàssic pa amb tomàquet i bon embotit o uns clàssics macarrons i pollastre?

Pel que fa a les cercaviles, els carrers triats no van coincidir amb els bells carrers cèntrics, fet que va saber greu, igual que la plaça dels actes centrals, la plaça Joan Sansa, però m’imagino que aquí l’organització tenia els braços i mans lligats per questions de pura logística i capacitat per a tantes figures, no així el desagradable fet que no es va evitar de tenir tot de cotxes aparcats pels carrers on transcorrien les cercaviles (lleig!), així com el fet de que de tant enquant s’hi escolia algun cotxe en moviment (lleig i perillós!).   

Però bé, ja està bé de fotre pals a La Seu d’Urgell, anem a treure encerts. En cap moment va haver-hi sensació de desorganització als actes, complint força bé el tema horaris, destacant-ne especialment la mostra de balls de dissabte, ràpida i pràctica com mai, sense fer-se gens feixuga… igual que el traspàs de diumenge, relativament fet bastant per feina i amb discursos força curts, evitant els actes eterns, infumables i aborridissims d’altres ciutats geganteres precedents. Menció positiva també per l’encert de l’organització per instal·lar una pantalla gegant per poder seguir el Madrid-Barça de futbol, així com el potent correfoc que el seguí. Els concerts, malgrat no comptar amb grups de primera fila (i si un repetitiu Titot decadent i repetitiu sense Brams), força regulars però adequats per complir l’expedient del dissabte nit.

I bé, malgrat al que a algú li hagi pogut suposar, vaig marxar força content de la capital de l’Alt Urgell, una bona Ciutat Gegantera que serví per, com sempre, retrobar-se amb velles amistats, alhora que servia de pas per descentralitzar aquest esdeveniment de la província de Barcelona, apropant  els gegants a la província de Lleida i, de nou, al Pirineu. Moltes felicitats a La Seu d’Urgell, no és gens fàcil organitzar una Ciutat Gegantera i menys amb els temps que córren, vosaltres us heu atrevit i us n’heu ensortit força bé!

Cap de setmana de Ciutat Gegantera a La Seu d’Urgell

Si bé els actes oficials van iniciar-se ahir amb el pregó, la rebuda d’autoritats, la inauguració del monument conmemoratiu i una cercavila nocturna de capgrossos pels carrers de la població, la Ciutat Gegantera de Catalunya 2011, la 26a de la història i celebrada a La Seu d’Urgell, tindrà lloc principalment durant aquest cap de setmana del 16 i 17 d’abril, si bé val a dir que possiblement és un mal cap de setmana per posar aquest esdeveniment tant significatiu, doncs coincideix plenment amb Diumenge de Rams, un dia encara per a molts dedicat  a anar a beneïr la palma amb la canalla de la casa, així que a opinió d’un servidor, una Ciutat Gegantera poc adequada de calendari. Per altre banda, és d’agraïr una Ciutat Gegantera fora de l’àmbit de Barcelona i “exòtica” com és La Seu, a tocar del Principat d’Andorra en ple cor de l’Alt Urgell.

Com és tradició en els últim anys, dissabte tindrà lloc la mostra de balls i una prmera cercavila gegantera, mentre que diumenge donarà pas als actes més protocol·laris amb un nova cercavila i el traspàs de ciutats geganteres de Manlleu a La Seu d’Urgell, la qual ostentarà aquest títol fins l’any que bé, on ja aguarda torn la població de Masquefa.

Enguany hi pendran part de la Ciutat Gegantera unes 130 colles d’arreu de Catalunya i Andorra, possiblement una xifra lleugerament menor que el que s’espera per un esdeveniment d’aquestes característiques, jugant-hi segurament en contra el tema de calendari al ser Diumenge de Rams (per tant, inici de les vacances de Setmana Santa) i pel fet de ser geogràficament lluny de les principals zones amb colles geganteres catalanes actives.

Actes de dissabte dia 16 d’abril:

-16:00 h, pl. Joan Sansa: Plantada de gegants
-17:30 h, pl. Joan Sansa: Mostra de balls
-18:30 h, pels carrers de La Seu: Cercaviles de gegants
-23:00 h, pels carrers de La Seu: Correfoc dels Diables de l’Alt Urgell
-00:00 h, tant a la carpa del dr. Peiró com a la pl. de les Monges: Concerts

Actes de diumenge dia 17 d’abril:

– 08:30 h, pels carrers de La Seu: Matinada de grallers
– 08:45 h, a la Sala Sant Domènec, Av. Valls d’Andorra, CC L’Escorxador i Parc del Valira: Plantades de gegants
– 10:00 h, pl. Joan Sansa: Mercat geganter
– 11:00 h, pels carrers de La Seu: Cercaviles de gegants
– 12:00 h, pl. Joan Sansa: Arribada de les quatre cercaviles
– 12:30 h, pl. Joan Sansa: Balls protocol·laris i traspàs de Ciutat Gegantera

I el seu nom va resultar ser… Arsenda

Quan els Amics dels Gegants de Montblanc van decidir fer uns gegants nous per l’entitat l’any 2008, d’entre totes les idees i projectes que tenien, es van decantar perquè aquets representessin als primers veguers de Montblanc, fundadors de la vila i rememorant de pas el seu gloriós passat medieval. La seva construcció fou encarregada al prestigiós constructor terrassenc Jordi Grau, el qual no és precisament sant de la meva devoció, però que he de reconèixer que va fer una gran tasca amb aquests gegants. Ara bé, la problemàtica va venir alhora dels noms que havien de tenir la parella.

Situem-nos, Montblanc any 1163, el rei català Alfons I el Cast crea les vegueries, uns districtes territorials governats per una persona directament nomenada pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona, nomenant a la Vegueria de Montblanc a Pere Berenguer de Vilafranca, natural de Vilafranca del Penedès, pertanyent al gran llinatge dels Bonfill i on havia exercit d’alcalde comtal. Estava clar, el gegant representava a Pere Berenguer de Vilafranca… però com es deia la seva esposa?

Alarma! resulta que el medieval és una època molt masclista, lo important és el senyor veguer, però l’esposa no tant, malgrat les cerques de la colla gegantera montblanquina, a tots els documents que trobaven apereixia la mateixa frase: “Pere Berenguer de Vilafranca i la seva esposa”. Cal trobar el nom, però no apareix enlloc, l’estrena dels gegants s’acosta…

Aprofitant que m’agrada aixó de les cerques documentals, davant la manca d’èxit fins aleshores, se’m demana col·laboració. Fins aleshores s’havia buscat la informació a Montblanc i a l’arxiu de Poblet, però calia anar a l’origen, la informació havia de passar per Vilafranca del Penedès i no per la Conca de Barberà.  

La tasca no fou fàcil, avegades desesperant davant la manca de resultats, però ajudes com la del Institut  d’Estudis Panadesencs van ser de gran utilitat, doncs em van posar en contacte amb un historiador local que precisament estava submergit de ple en recerques sobre el llinatge Bonfill i la figura de Pere Berenguer. Mesos més tard, compartint informacions i punts de vista, la solució, l’esposa de Pere Berenguer es digué Arsenda i vaig trobar que era un nom preciós per a una geganta. De pas completem una miqueta més l’arbre geneològic, el matrimoni tingué tres fills: Pere, Berenguer i Bertran, aquest últim anys més tard convertit en gegantó de la colla.

Els Veguers de Montblanc van ser estrenats el 10 de maig de 2008 a l’interior de la vella esglèsia de Sant Francesc, doncs a fora queia aigua a dojo. Jo hi vaig ser-hi amb els meus gegants, en Bernat i na Candelera de Molins de Rei, em va fer il·lusió poder ser-hi a l’estrena d’uns gegants, bé, una geganta, que m’he sentit i encara em sento molt meva. Segurament mai se’m ha reconegut ni valorat per part de la colla la tasca i gestió feta, però quan veig a aquesta geganta de gran bellesa penso: “jo t’he donat el nom!” i jo se que ella n’està molt agraïda i se’n enrecorda.

Concurs Provincial de Gegants a Terrassa 1950

El 2 de juliol de 1950, en plena dictadura franquista, tingué lloc a Terrassa un Concurso Provincial de Gigantes que aplegà a la capital vallesana unes 19 parelles de gegants, considerat per moltes persones com un oasis de catalanitat emmig de la foscor. A més a més, l’acte servia per celebrar el centenari i jubilació de la vella parella de gegants terrassenca, en Robesa i na Pepona, i la celebració per l’arribada de la nova parella, en Ramonet i n’Estefania. Els gegants foranis que s’aplegaren aquell dia a Terrassa foren els de Badalona, Berga, Capellades, Cardedeu, Cardona, Casa de Caritat de Barcelona, Casa Closa de Sabadell, Igualada, Manresa, Manlleu, Mataró, Molins de Rei, Sallent, Sant Sadurní d’Anoia, Torelló i Vilafranca del Penedès.   

Val a dir que l’acte fou un èxit de públic, decidint-se finalment indultar a la vella parella terrassenca de la seva jubilació, passant a partir d’aleshores a coexistir les dos parelles, fet que, sense cap mena de dubte fou clau per preservar els centenaris Robesa i Pepona, doncs no calen gaires estudis per suposar que, d’haver-se arraconat haguessin acabat deteroriats i, amb gran possibilitat, desapareguts. Pel que fa als premis, curiosament totes les parelles guanyaren algun premi, curiosment de major quantitat econòmica depenenent de la distància que havien hagut de recòrrer per arribar a Terrassa amb el que clarament els premis serviríen per “pagar” els costos de transport de les parelles.

I eus açí la meva reflexió, fixant-me especialment en els gegants de Berga, avui dia els intocables gegants nous de la Patum, si bé aquesta reflexió la faria estensa a moltes altres poblacions. D’acord que hi ha gegants que per història, antiguitat i, si molt m’apures, prestigi, tenen que cuidar la seva imatge i limitar les seves sortides fora dels seus actes propis però, realment cal avui dia posar aquest excessiu nombre de través quan, sense tirar gaires anys enrera no tenien problema per participar d’un concurs provincial de gegants com el de Terrassa l’any 1950 o una trobada de gegants com la de Matadepera l’any 1982?

Molins de Rei cent

Els gegants de Molins de Rei faran 100 anys per la propera Festa Major del 2013. Molts al llegir això direu: “on vas, exagerat, queden dos anys bons!” i no els hi treuré raó, però vist des de dins, és allò que veus que dos anys no es tant, sobretot si vols fer coses grans i recordades per celebrar com cal l’efemèride. Queden moltes reunions per fer, molts preparatius a realitzar i molts contactes a concretar.

Per altre banda, ha nascut un ambiciós projecte de fer un llibre, projecte que segueixo extraordinàriament d’aprop i m’il·lusiona molt. Altrament, veus quanta feina queda per fer, fotografies per cercar, entrevistes a realitzar… i els dos anys que falten es veuen poca cosa.

Altrament, malgrat els contratemps i obstacles, un somriure i mirada endavant. Positivisme 100%. Per la cultura popular, som-hi.