Arxiu de la categoria ‘ Reflexions ’

El bou Ratón

El passat 15 d’agost ens aixecaven constarnats a la premsa escrita i visual amb la notícia de que un bou de fama sanginaria havia matat a un jove en un concurs de retalladors a la població valenciana de Xàtiva el dissabte anterior.  Per si no fos poc, l’alarma era major en saber-se que aquesta era la tercera víctima que es cobrava aquest bou, de nom Ratón. De nou la perillositat i adequïtat dels bous com a festa popular tornaven a saltar a la palestra.

Ratón és un bou del ramader Gregorio de Jesús, de la població de Sueca. El magnífic animal compta ja amb 10 anys d’edat, tota una veterania, comptant amb un pes de 550 kg. de força pura i amb la particularitat segons els entesos que les seves llargues extremitats el converteixen en extraordinàriament àgil alhora de perseguir algú entre els obstacles com la rampa, la gàbia o el bidó. La seva primera víctima se la cobrà l’any 2006 a Port de Sagunt i la segopna l’any 2008 a València.

És evident que els correbous són una festa ancestral unida al nostre adn, la seva prohibició seria una greu i gran equivocació, altrament avegades ens oblidem que davant tenim a animals de força extraordinària, de voluntat pròpia, capaços d’acabar amb la seva cornamenta amb la persona que tenen davant. És cert que els bous del correbous són molt més petits que els seus germans de les plaçes de braus, altrament, diuen que amb el temps els animals aprenen a anar al bulto, deixen de ser tant “tontos” i aprenen a embestir, d’aquí que molts toreros es neguin a torejar braus que ja ho hagin estat abans i d’aquí que els braus arribin verges de toreig a les plaçes.

Ara bé, centrant-nos amb el cas de Ratón, és trist que el morbo cridi l’atenció de la gent i ara ens explicarem. Un bou de mitjana pot costar el seu lloguer per a una festa 1.000 o 2.000 €  si no vaig equivocat, doncs bé, el gran Ratón ha arribat a cotitzar el seu lloguer fins a 10.000 €, gràcies al seu sagnant historial, esdevenint l’estrella de molts correbous i anunciant-se com si el gran mata-homes arribés a la ciutat… si us plau, patètic, és un pobre animal, de característiques físiques excepcionals i capacitat per anar a buscar la persona desprès de gairebé 10 anys de recorres plaçes i carrers de Catalunya, València i Aragó, territoris on hi anava ja que no obliguen a matar les bèsties un cop torejades, és una pobre bèstia que reacciona amb naturalitat enfront la provovació i va al bulto del seu provocador com a bèstia noble que és.

La festa dels bous és una gran festa, cal entendre-la i viure-la, en ella cal respectar a la bèstia i tenir-la en consideració, si us plau, no magnifiquen uns esdeveniments en els que, a més, cal recordar que el jove mort anava en estat ebri, amb el que caldria pensar que més aviat la culpa de la seva mort fos propiament seva (amb perdó per la família) i d’aquí que digui que cal respectar a la bèstia. Reconec que jo em miro els correbous amb admiració, admiro la festa i els seus animals, sempre i quan no decaigui aquesta festa en dany físic per la bèstia, però m’averginyeixo del circ que es pot montar entorn una pobre bèstia gràcies al morbo de la mort, convertint a un pobre animal innocent en un objecte de cotització, qualificant-lo erroniament com a sanginari.

Benvolgut sr Gregorio de Jesús, propietari i responsable de la bèstia, vosté que s’hi ha enriquit a les seves espatlles, tindria que haver retirat aquest pobre bou dels carrers ja a l’any 2006 quan ocorregué la primera víctima, evitant que es convertis en una mona de fira tot pujant la seva cotització a mesura que incrementava la seva llista negra, esdevenint ara per a molts la reencarnació del diable, pobre animal, respectem-lo.

Anuncis

Grandeses i misèries Patum enllà

Sempre m’ha fet gràcia el fenòmen “som el mèlic del món” que pateixen els berguedans quan celebren Patum, uns dies d’orgull i pujada de fums berguedà a ritme de “oh no, pixapins, pixapins, pixapins”. És evident que la Patum és una festa que aglotina centenars i milers de persones, una festa tradicional però espectacular repleta de sensacions i sentiments en la que per a molts és la gran festa de tot Catalunya, la finestra de la cultura popular catalana al món, la gran festa de tots els estudiosos de la matèria. Ara bé, anem un xic més enllà, a opinió personal és una festa de moltes grandeses, però també d’algunes misèries sobre les que voldria reflexionar a títol propi.

Berga, la capital del Berguedà, té una població aproximada d’uns 17.000 habitants dels quals, com és normal, molt d’ells estan directament vinculats amb la celebració de la festa, ara bé, quin aspecte tindria la plaça Sant Pere sense els malograts i criticats pixapins? tindria la difusió mediàtica que té actualment la Patum si no aplegués tants pixapins? Però anem més enllà, per a molts berguedans, la massiva presència de públic assistent dificulta el correcte desenvolupament dels balls i si, estic d’acord, és vergonyós la poca col·laboració que sovint té el públic assistent (berguedà i no berguedà) per dotar d’un espai suficient als diferents balls, essent vergonyós que tinguin que retirar-se sense poder haver fet la dansa com ha passat enguany amb els Turcs i Cavallets o l’Àliga, ara bé, calen les emputxades i actitud xulesca que desenvolupen els propis membres de les colles de la Patum? els hi recordo que no estan ballant emmig d’un ramat d’ovelles a les que poden anar apartant de males formes, que som persones! poder que tant públic com participants s’ho façin mirar pel bon devenir de la festa, poder cal una major col·laboració del públic pel bon desenvolupament de la festa si, poder avegades cal fer alguna empenta per aconseguir-ho, però no cal l’emputxament moltes vegades gratuït i amb mala folla que moltes avegades realitzen els senyors i senyores patumaires, enduent-se la palma al meu gust els senyors geganters i aguileros.

Arribats a aquest punt, m’agradaria fer un incís econòmic… senyors i senyores berguedans, s’han parat mai a pensar quants diners es deixen els malograts pixapins al llarg de la Patum en beguda, menjar i merchandising? no? Doncs estari bé que ho preguntèssin als establiments de restauració i beure de la ciutat, així com a les botigues que per un preu molt “econòmic” (és ironia) et venen un barret, mocador, camisa o el que façi falta sobre Patum. Per cert, tampoc oblidem la plena ocupació d’hotels i càmpings. Valorem aquesta aportació econòmica a la ciutat abans de criticar els de fora, si us plau, més amb els temps que per desgràcia ens toca viure.

Finalment, seguint amb la línia econòmica, una altre cosa que a nivell personal flipo molt, els sants collons de demanar a la Generalitat que copagui la festa… perdó? Va en serio? Aleshores tenim un problema, doncs si finançen la Patum, ja poden començar a fer-ho amb les Santes de Mataró, Sant Fèlix de Vilafranca, la Carretillada de l’Arboç…. i totes i cadascuna de les festes majors de tota Catalunya! Qui s’han pensat que son? Per favor, que cadascú s’ocupi de finançar la seva festa i més una on el de fora ja hi deixen prou caler, poder no cal que Berga gasti tant en coses com el Museu Virtual, que de ben segur abarataria la cosa i a part d’aixó seria graciós que qui copagués la festa (tots els catalans) a sobre estiguessin mal vistos.

En fi i a mode de conclusió…. Patum és una gran festa, única, recomanable, de gallina de piel, però si us plau, més modèstia i menys fums senyors i senyores berguedans i major respecte a la seva essència senyors i senyores visitants. Ah! i aixó és una opinió personal, podeu estar-hi d’acord o no en molts dels seus punts, tot és discutible i la veritat mai és absoluta.

 
Foto: Ràdio Berga 

Tisorades….

Ja veieu com està el patí… ajuntaments embarrancats fins a les celles,la Generalitat retallant aquí i allà i el Govern central que enlloc d’ajudar exigeix que la broma encara vagi més enllà. La situació econòmica general deixa molt que desitjar i les tisorades pressupostàries estan a l’ordre del dia, fent passos enrera en matèries com educació o salut però, que passa amb la cultura popular?

Està clar que en temps de tisorades tot va a parar al mateix sac, tot rep retallades presupostàries i, en conseqüència, hem de pensar que venen també temps complicats pel que fa a tradicions i cultura popular. Com era d’esperar, la Generalitat ha reduït el seu pressupost recentment aprovat en un 10 %, si bé aquesta xifra varia segons el departament, amb el que el Departament de Cultura tindrà en realitat una retallada força simbólica del 15’6%.

Les festes tradicional solen ser cares, però ara toca enginy per seguir-les tirant endavant com s’ha fet tota la vida, però també hem de recordar que en aquests últims anys també hi ha hagut despilfarrament en molts d’aquests esdeveniments. Fets com que cap municipi vulgui organitzar la Ciutat Gegantera de Catalunya o la Trobada Nacional de Capgrossos evidencia que els ajuntaments ja no estan per masses històries culturals més enllà de les pròpies, tisora en mà, clar.

Senyors i senyores del món de la cultura popular, lluitem perquè les nostres tradicions i festes segueixin ben vives, fet del qual no en tinc dubte que s’aconseguirà, si bé no se’ns han de caure els anells si hem de fer algun pas enrera i fer-les un xic menys lluïdes, poder no calen tirar tants focs artificials, poder no cal fer tanta imatgeria, poder no cal renovar tant sovint vestuaris i complements, poder no calen tants dinars.

Els catalans som forts i, en conseqüència, la nostra cultura popular també. Venen temps complicats, però ens en sortirem, desprès de la tempesta ve la calma, ara som al ball i cal ballar-lo bé. No defallim, som-hi!

Noves comissions dins de l’ACGC

L’Agupació de Colles de Geganters de Catalunya ha aprovat recentment la creació o ampliació de diferents comissions per formar part de l’estructura interna de l’Agrupació, podent treballar i aprofundir en temes de rellevància per a l’entitat. Les noves comissions són:

  • Comissió de capgrossos
  • Comissió de música
  • Comissió estatus i reglament de règim intern
  • Comissió xerrades itinerants
  • Comissió de la Fira del Món Geganter

Les funcions i objectius de la Comissió de Capgrossos seran la conservació dels balls dels capgrossos de l’ACGC, l’assessorament a la Trobada Nacional de Capgrossos, la promoció i difusió dels balls de capgrossos, vetllar per les sortides dels capgrossos de l’ACGC, promoció de l’estudi sobre els capgrossos a través de seminaris, tallers i conferències, promoció del paper dels capgrossos en les colles associades i en els seus actes, l’anàlisi de quin paper tenen i haurien de tenir els capgrossos al carrer, l’elaboració d’un inventari de capgrossos de Catalunya i elaborar el llistat de colles que tenen com activitat única l’activitat capgrossera.

Les funcions i objectius de la Comissió de Música seran la convocatòria del futur Concurs de Composició per a Gralla de Músiques per a Gegants de l’ACGC, l’ensenyament i manteniment dels balls protocol•laris de l’ACGC, la potenciació d’instruments i formacions tradicionals per acompanyar els gegants, la recopil•lació de partitures del repertori de músiques d’acompanyament de gegants i capgrossos, crear una borsa de professors d’instruments tradicionals i Escoles de Música Tradicional i el foment de l’estudi i el coneixement musical i instrumental.

Les funcions i objectius de la Comissió d’Estatuts i Régim Intern seran l’adaptació dels Estatuts a la normativa d’associacions del 2008 i la modificació del Reglament de Règim Intern que regula el funcionament de l’entitat per adaptar-lo als canvis que ha sofert aquesta des de la darrera modificació.

Les funcions i objectius de la Comissió de Xerrades Itinerants seran trobar un punt d’encontre on reflexionar sobre el present i futur de l’ACGC sobre temàtiques com si continuen sent bons els models de Ciutat Gegantera i Trobada Nacional actuals, si els capgrossos de l’ACGC han de continuar fent totes les sortides conjuntament amb els gegants i els gegantons durant els dos anys que una colla els té en custòdia o quin és el paper que ha de tenir la imatgeria de l’ACGC.

Les funcions i objectius de la Comissió de Fira seran l’organització de la Fira del Món Geganter, la proposició del programa d’actes amb mutu acord entre l’ens i els organitzadors, la valoració de les candidatures presentades per a l’organització de la Fira, la proclamació de la població organitzadora de la Fira i la potenciació dels actes i l’espai de trobada en tots els sectors implicats a la festa.

És evident que el desenvolupament de les tasques de l’Agrupació requereix que cada cop més es diversifiqui la seva gestió i organització, és a dir, que gent aliena a la pròpia junta i/o organització s’incorpori en moltes més tasques per tal de fer més efectiva i pràctica la seva gestió. Des d’aquí una felicitació per aquesta nova decissió de la Junta Directiva de l’ACGC, doncs crec que és el camí a seguir de cara els propers anys, una certa descentralització de moltes de les decisions de l’entitat delegant-les a comissions específiques amb gent dedicada en exclusiva a aquestes comissions, gent que no han de perqué tenir una relació estreta amb la pròpia organització, estant oberta a ex memebres de la junta que puguin aportar experiència, així com persones a títol individual que puguin aportar ganes de fer coses i punts de vista més innovadors. Altrament, encara hi trobo a faltar alguna comissió de més.

Un nou Aplec de la Salut rodó

Un any més dilluns de Pasqua Granada, un any més Sant Feliu de Llobregat disposat a pujar a l’Ermita de la Salut, un any més d’Aplec, però enguany un aplec destacat, 15a edició des de la seva recuperació l’any 1966 amb l’actual format que combina el fervor religiós amb la mostra folklòrica. Per altre banda, destacar que també s’ha produït un relleu a nivell organitzatiu i la integració dels Amics de les Tradicions de Sant Feliu dins l’entitat Calaix de Sastre.

Enguany han pujat a l’Ermita de la Salut els Gegants i gegantons de l’ACF, els Gegants de la Ciutat, els Castellers, els Trabucaires, el Cor de la Unió Coral i, com no, l’Esbart Sant Feliu, que un any més ha ballat el tradicional Ball de la Soca a la finalització de la missa, així com per primera vegada una dansa de lluïment a la mostra folklòrica del matí al ballar Festa de Pagesia.

Semblarà una festa petita, una festa menor de a ciutat, no obstant, l’Aplec de la Salut forma part de la identitat propia de Sant Feliu de Llobregat, aquell dia on la ciutat torna a les seves arrels de poble i es troba amb ella mateixa, un dia on les tradicions de Sant Feliu de Llobreat bateguen és fortes que mai i, aleshores, aquell moment màgic quan la cobla toca les primeres notes del Ball de la Soca…

Per molts anys visqui l’Aplec de la Salut!!! Visca la Mare de Déu de la Salut!!!

El nou Espai de Mostra i Divulgació de la Cultura Popular i Tradicional de Sant Feliu de Llobregat

La creació d’un Espai de Mostra i Divulgació de la Cultura Popular en una antiga fàbrica tèxtil de Sant Feliu de Llobregat és un ambiciós projecte impulsat conjuntament des de ja fa una bona colla de mesos per part de l’ Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC), un projecte de gran ambició que, de ben segur, esdevindrà tot un referent dels espais de cultura tradicional i popular d’arreu del Principat. A més a més, com podeu veure a la imatge que acompanya a aquest post, el projecte ja va vent en popa i els paletes van fent la seva feina d’adequació de l’espai, suposem que amb les properes Festes de Tardor santfeliuenques de l’octubre com a horitzó per a una gran inauguració de bombo i plateret.

Sense cap mena de dubte, aquest és un projecte de gran combiniència per ambdues parts, per una banda, l’ACGC, que és qui aporta la major part del capital per l’espai museístic gràcies a la Generalitat, salvava la papereta del seu malvaratat projecte original de nova seu que havia de realitzar-se a la Colónia Güell de Santa Coloma de Cervelló, mentre que l’Ajuntament santfeliuenc, amb la pluja de capital i aportant el restaurat edifici, salvava la seva històrica papeleta de dotar d’un espai digne on guardar la imatgeria de la ciutat, fins a dia d’avui arraconada de mala manera entre un local amb goteres al Polígon Industrial del Matacàs i una solució provisional d’entoixonar tots els gegants de la ciutat a la Sala Ibéria.

No dubto que serà un projecte històric, un espai líder per la divulgació de la cultura popular a nivell nacional i a l’alçada dels millors centres d’interpretació de la cultura popular, qui sap, si es sap gestionar i es gaudeix de recursos suficients poder una Maison des Géants a la catalana, però servidor discrepa en un aspecte, cal mesclar Sant Feliu i Agrupació? se que és un projecte complicat un sense l’altre, però sincerament, crec que mesclem pomes amb peres, una cosa és la imatgeria santfeliuenca i una altre cosa la nova seu i museu de l’ACGC on, si no m’equivoco, els Gegants de l’Agrupació, que gaudiran d’una posició privilegiada, treuran el protagonisme als elements simbólics santfeliuencs com els Gegants de la Ciutat, el Drac o la Garsa.

Les mescles, esperem que m’equivoqui, mai són bones i crec que l’ACGC, amb la instal·lació de la seva seu a Sant Feliu de Llobregat, acabarà absorvint la part santfeliuenca de l’espai fent palesa aquella frase que diu: “de fora vingueren i de casa et tregueren”, mentre que les entitats santfeliuenques, que rebran la xocolata del lloro, crec que tant sols tindran un espai on deixar les figures sense gaire veu ni vot, a menys que l’Ajuntament sigui hàbil i també les dotin d’espais on tenir els seus despatxos i fer les seves reunions dins d’aquest espai, com si tindrà l’ACGC.

De moment l’ACGC ja han instal·lat la seva nova seu provisional al Palau Falguera i gaudeixen d’uns tractes que ja els hi agradarien a moltes de les entitats de la propia ciutat, un “bienvenido Mr. Marshall” a la gegantera que no veig massa clar. En fi, repeteixo, son suposicions d’un caparró meu, sense cap informació privilegida i vist tot des de la distància, però pel bé de Sant Feliu de Llobregat, espero equivocar-me i amb molt de gust penjar d’aquí un temps un nou post cantant les maravelles d’aquest futur espai de la ciutat.

1es Jornades de Cultura Tradicional a Igualada

La Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada organitza pel proper dissabte dia 21 de maig les seves 1es Jornades de Cultura Tradicional. La Federació igualadina, de recent creació, està integrada pel Ball de Bastons, el Ball de Cercolets, el Ball de Pastorets, el Ball de Sant Miquel i els Diables, els Trabucaires d’Igualada “Els Voladors” i la colla castellera Moixiganguers d’Igualada, tenint com a principal objetiu la recuperació del seguici igualadí i la promoció de la cultura tradicional.

Les Jornades comptaran amb diferents conferències, taules rodones i exhibicions de balls, una oportunitat única per endinsar-nos a la cultura tradicional en general i a la igualadina en particular, a més a més sense excuses, doncs tots aquests actes seràn gratuïts, cosa d’agraïr tractant-se de cultura popular. Les Jornades com a tals s’iniciaran a partir de les 10 del matí al Centre Cívic Centre amb les conferències d’Albert Rumbo (historiador i arxiver molt vinculat amb La Patum de Berga), Pau Plana (Tècnic de festes i cultura popular de l’IMAC de Lleida), Àngel Vallverdú (músic i investigador de danses) i Daniel Vilarrubias (historiador expert en folklore igualadí). Desprès d’una pausa per dinar, es reempendran a partir d’1/4 de cinc de la tarda amb la presentació de la Federació del Seguici Tradicional  Històric d’Igualada i del Ball de Sant Miquel i els diables, acte que donarà pas a una taula rodona on hi pendràn part Pau Plana, Àngel Vallverdú i David Miret. Finalment hi haurà una cloenda i mostra de balls.

Està clar que fa temps que Igualada fa xup-xup per recuperar un prestigi perdut i recuperar de pas l’essència del seu folklore i la tradició del seu seguici, un procés llarg i complicat que necessita de la implicació de la gent i de moltes ganes de fer-ho, però que sense cap mena de dubte pot portar a la capital de l’Anoia a un nivell similar als seguicis d’altres capitals comarcals com Vilafranca del Penedés o Reus. Les Jornades són un nou exemple que, de moment, el camí ja està iniciat amb empenta.

Anuncis