Arxiu de la categoria ‘ Llibres i Mèdia ’

Bestiari Festiu Europeu (1870-1970) per Ramon Saumell

Indispensable per a qualsevol amant del bestiari, el folklore i la història una visita a la web/exposició Bestiari Festiu Europeu (1870-1970), on de la mà de la recerca del vilafranquí Ramon Saumell  se’ns mostren tot un seguit de fotografies de bestiari català i europeu detat entre 1870 i 1970! Aquestes fotografies, 102 en total, en el seu dia formaren part de l’exposició homònima que tingué lloc a Tarragona per les Festes de Santa Tecla del 2008. Un gran encert penjar-la a la xarxa i fer-la accessible permanentment a la gent!

Les fotografies, totes elles en blanc-i-negre, ens mostren diferent bestiari festiu tant de França, d’Itàlia, de Bèlgica, de Portugal, dels Països Baixos, d’Anglaterra, d’Alemanya, de Galícia, del País Basc, de Castella com d’Andalusia, així com de casa nostra de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, una recopilació digna de veure d’una gran riquesa visual.

 

Anuncis

Nuvolejant a la revista digital “El Món Geganter”

Agradable sorpresa veure una referència a aquest blog des de la revista digital “El Món Geganter” número 73 corresponent als mesos maig-juny. El Món Geganter, revista gratuïta d’edició digital, es publica de forma bimensual, si bé anteriorment ho feia de forma mensual, podent-se sol·licitar la subscripció a travès del e-mail elmongeganter@yahoo.es.

En la secció inicial “Us recomenem”, en aquest últim número es tractava el món blogger, recomenant-se la visita a l’excel·lent blog d’imatgeria El bloc dels entremesos, que des d’aquí també us recomanem, així com a Nuvolejant, amb el que des d’aquestes línies volem agraïr les bones paraules de recomenació que ens han dedicat els companys de El Món Geganter. Moltes gràcies!

En aquest número de El Món Geganter hi podreu trobar, a més a més, diferents articles sobre la recuperació dels gegants de La Pedrera de Barcelona, el Carnestoltes de Torà o les diferents sortides extraordinàries dels gegants de Molins de Rei a Ablitas, els d’Iluro de Mataró al País Bas o els de Moja al Corpus de Lleida, així com les fitxes tècniques dels gegants vells de La Selva del Camp i dels de Sant Jaume de Barcelona. 

 

“Gegants” núm. 93

La revista “GEGANTS” de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, malgrat les dificultats i retrassos, segueix endavant i recentment ha estat publicat el seu número 93 corresponent a la Primavera del 2011. Si, és cert que agost no pertany a Primavera, però tenint en compte les poques publicacions folklòriques que assoleixen aquesta numeració i el caràcter amateur de la mateixa, acceptarem pop com a animal de companyia. En defensa també la promesa de que a principis del mes que ve ja sortirà la d’Estiu.

En aquest número 93 és grat de veure que a la portada hi apareixen els Gegants Nous de Molins de Rei, mentre que en el seu interior hi descobrim interesants reportatges sobre la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia, l’estrena de la nova Cabra de Pallejà obre d’en Jaume Coma, els 150 anys de la geganta Mademoiselle Victoire d’Ath o la presentació dels nous gegantons de la Ràpita. En les seccions oficials, el Poulain de Pezenas a la secció Patrimonis, entrevista a Roger Albert al Pa amb Tomàquet i Miralcamp al Poble a Poble.

 

Lo Carranquer: el blog dels Diables de Cervera

Avui hem ve de gust presentar-vos el que per mi és un dels millors blogs que actualment podem trobar a la xarxa sobre cultura popular i tradicional del nostre país: Lo Carranquer, un blog o revista digital activa des del juliol del 2007, vinculat i confeccionat per alguns dels memebre dels Diables de Cervera – Carranquers, entitat creada al 1994 i que enguany celebra els 600 anys del fet diabler a la ciutat.

Aquest gran bloc decultura popular es va actualitzant a diari amb notícies, reportatges, vídeos i tot tipus de novetats sobre aspectes i esdeveniments relacionats amb la cultura popular i tradicional catalana i el nostre folklore, fent un especial emfasis, com és lógic i natural, amb el dia a dia de la capital de La Segarra, el seu Aquelarre i els seus diables Carranquers. A més a més, al blog hi podreu trobar una completa agenda sobre actes de cultura popular i sobre els futurs esdeveniments en que hi pendran parts els Carranquers, així com una bona selecció de webs del món del foc, cultura popular, associacions cerverines i institucions.

Tant sols val a dir que la seva visita i revisió constant és molt recomanable per a tota aquella persona que estimi i vulgui estar al dia de la cultura popular catalana, afegint-hi que, com es lògic, sovint també ha esdevingut tot un referent per un servidor i pel present blog, gràcies.

 

La Campana de Gràcia

Aquests dies estic enfrescat en la recerca de les publicacions periòdiques en català, on sovint creiem que tot ho estem inventat ara i ens n’oblidem de la pinça històrica del tombant entre el segle XIX i XX, entre la Renaixensa i la dictadura de Miguel Primo de Rivera, on visquerem un periòde de gran esplendor amb revistes com Lo Gay Saber, La Gramalla, La Renaixensa, L’Avenç, ¡Cu-Cut!, En Patuet, Papitu o Xut!, així com diaris com Diari Català o La Veu de Catalunya, no obstant m’agradaria fer aquí unes pinzellades sobre el setmanari satíric, republicà i anticlerical La Campana de Gràcia, publicat amb freqüents interropcions des del 1870 fins al 1932.

Fou fundada per Innocenci López el  8 de maig de 1870 i, el seu títol, tota una demostració d’intencions, es deu en record als fets ocorreguts a Gràcia (aleshores encara vila independent) tant sols dos mesos abans durant la Revolta de les Quintes , quan la campana de la Plaça d’Orient (durant molts anys Rius i Taulet i, avui dia, Vila de Gràcia) tocà ininterrompudament a la resistència del 4 al 9 d’abril per oposició del municipi a la demanda del Govern de portar obligatòriament els joves a l’Exèrcit. El general Eugenio Gaminde, l’encarregat d’imposar-se a la força, va ordenar disparar repetidament amb els canons, però la campana no va deixar de tocar, convertint-se en un símbol de la resistència i del federalisme que defensaven molts dels veïns de Gràcia i, de pas, nom d’una revista que, com veurem, també tingué grans problemes amb les autoritats.

Per començar, la revista fou prohibida aparentment sense motiu l’any 1872 quan foren suspeses les garanties constitucionals i proclamat l’estat de setge, però a paraules dels seu editor: “està bé; no volen sentir campanades, car sentiran esquellots“, així, des del 6 al 26 de maig de 1872 i de l’1 de novembre al 6 de desembre de 1874 la revista es va substituir per L’Esquella de la Torratxa, també prohibida al poc temps i apareixent amb un tercer intent sota el nom de La Tomasa (nom d’una campana barcelonina de la Seu). Altrament, finalment podria retornar a la seva denominació original, recuperant de pas la seva enorme popularitat,  assolint tiratges de fins a 22.000 exemplars l’any 1881.

El seu format més habitual fou de 2,5 x 20,9 cm i 4 pàgines a dos columnes, si bé amb el pas dels anys va anar augmentar el nombre de pàgines, va disminuir les dimensions i el preu va augmentar segons les circumstàncies del mercat. Arribà als 3.043 números publicats (els quals ells anomenaven “batalletes”). Tancà les seves portes un 11 d’octubre de 1934 durant la restauració borbònica, doncs des del 1932 la revista fou de propietat d’Esquerra Rpublicana de Catalunya, cosa mal vista entemps de monarquia.

I bé, fins aquí la història de La Campana de Gràcia, reflex crec jo d’una vila i/o barri barceloní indomable, genuí i únic per naturalesa. De moment, però, veient passar el temps, la campana de Gràcia original, coneguda per Marieta, segueix impassible des de dalt del campanar veient els venirs i esdevenirs de la vila, esperant, si cal, tornar a cridar als veïns a la resistència.

Ara vénen els gegants

Ara vénen els Gegants
Diversos autors
El Cep i la Nansa Edicions

Quarta i última proposta editorial per aquest Sant Jordi 2011 que celebrarem demà, el llibre “Ara vénen els gegants” editat  en motiu dels 300 anys dels Gegants de Vilanova i la Geltrú, un recull històric per l’apassionant història del Gegant de la Porra i la Gegantessa, treball que ha comptat amb la participació d’Eloi Miralles, Joan Cuscó, Jordi Ruiz de Castanyeda, Heribert Masana i Bienve Moya, realitzat a càrrec de la Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Aquest treball és una crònica gràfica dels 300 anys de Gegants de Vilanova, plena de fotografies i documents que el doten d’una gran vistuositat gràfica, permetent de pas reseguir la interessant vida d’una de les parelles de gegants amb major solera i tradició del nostre territori.

Data de publicació: 2009
Lloc de publicació: Vilanova i la Geltrú
Preu: 20 euros
Altres: ISBN: 978-84-96349-98-8 · 151 pàgines

Bèsties de festa!

Bèsties de festa!
Saumell i Poch, Ramon
CIM Edicions

Tercera proposta de la setmana bibliogràfica de Sant Jordi, en aquest cas una proposta amb moltes bèsties, el “Bèsties de festa!” del vilafranquí Ramon Saumell, un àmpli recull fotogràfic de més de 700 bèsties festives del nostre territori. Per altre banda, el llibre també conté dues parts escrites més d’autor acàrrec de Xavier Cordomí i Sete Udina.  

Data de publicació: 2008
Preu: 24 €

Anuncis