Arxiu de la categoria ‘ Campanes ’

Molins de Rei recupera les campanes per Festa Major

Antigament, com és tradició a moltes poblacions catalanes, el Campanar de Molins de Rei retronava d’alegria quan arribava la Festa Major de Sant Miquel Arcàngel i amb el repic de les seves campanes donava la benvinguda a la festa del patró de la vila. No obstant, sense saber-se ben bé per què, aquesta tradició de fer sonar les campanes es perdé a Molins de Rei a principis dels anys 90, sobretot arran de l’automatització del sistema de toc de campanes del campanar l’any 1994 tot eliminant-ne el procès manual de toc. Altrament, a iniciativa de la pròpia Parròquia de Sant Miquel, durant la Festa Major d’enguany, les campanes molinenques tornaran a repicar d’alegria per Sant Miquel, recuperant-se així la tradició de fer-les sonar. Segons el previst, les campanes ressonaran aproximadament durant deu minuts durant dos moments simbólics de la Festa major 2011.

En una primera ocasió, les campanes resonaran amb força a 1/4 de 9 del vespre del dimecres 28 de setembre, tot just un quart d’hora abans de que tingui lloc el Pregó de la Festa Major a la plaça de la Vila, fent així el fenòmen de toc a festa i a l’inici de la Festa Major. En una segona ocasió resonaran l’endemà 29 de setembre, dia de Sant Miquel, a les 9 del matí, un complement ideal a les Matines del Camell per anunciar a tots els molinencs i molinenques que ja despunta el dia del seu patró, la diada de Sant Miquel Arcàngel ja ha arribat i toca celebrar-la com cal.

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, de què vas???

Quina gran indignació ha causat el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat arran dels fets ocorreguts per la passada Diada de Catalunya quan, segons els Campaners de la ciutat, de la mà del mossèn Joan Pere Pulido, s’els va obligar a tenir que retirar la senyera que lluïa del campanar de la Catedral.

Primer de tot m’agradaria recordar al Bisbat que abans que ells existíssin, doncs aquest bisbat de nova creació data del 2004, ja existía a la parròquia l’entitat dels campaners, fundats l’any 1996, els quals han fet sempre una gran feina tot revaloritzant i mantenint les campanes i campanar de la ciutat. Altrament i a part, també és de tots ben sabut el conflicte del Bisbat amb el correfoc de la ciutat per l’ús del campanar i la tradicional encesa d’aquest…sempre fent amics el senyor Bisbe i és que ja és ben sabuda la dita “de fora vingueren que de casa et tregueren”.

Amb tota la que ens està caient amb Catalunya és indignant que el Bisbat a sobre hi posi més trabes fent retirar la bandera que, independentistes o no, representa aquest bonic territori que és Catalunya en el dia que és la seva diada. Jo aquell dia vaig passar per aquella plaça i reconec que vaig trobar necessaria i respectuosa amb tothom la presència de la senyera de grans dimensions que lluïa el campanar, un cert orgull vers aquesta ciutat que aprecio va recorrer el meu interior, un orgull transformat en profunda indignació amb els fets ara coneguts.

Com a imminent resposta, els Campaners de Sant Feliu s’han dissolt, decisió dràstica i dura, un pas enrera pel folklore santfeliuenc i les seves festivitats, però tot un cop de puny sobre la taula on espero i desitjo que l’Ajuntament de la ciutat també hi prengui part boicotejant al Bisbat durantles imminents Festes de Tardor, alhora que queixant-se enèrgicament davant el Bisbat per aquests fets, és més, tampoc faria cap mal una queixa formal per part de la Generalitat, doncs és molt greu que un Bisbat català atempti tant radicalment contra la soberana expressió del seu poble.

Entendria la postura del Bisbat en cas d’una pancarta reivindicativa o una estalada, però “senyors”, la senyera ens representa a tots, creiem i pensem el que volguem, respecteu i integreu-vos a la ciutat que en el seu dia tan amablement i afectuosament us va acollir.

Per acabar us recomano que llegiu la carta que els dissolts Campaners de Sant Feliu de Llobregat han adreçat al Bisbat, rebeu tot el meu suport i el de tota la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. 

 

Foto: Pere López

La Campana Gorda de Toledo reobra les portes 27 anys desprès

La Catedral de Toledo, la Catedral Primada de l’Estat, conté en el seu interior la campana de dimensions més gran de tota Espanya, coneguda popularment com a Campana Gorda. Dita campana, dedicada a Sant Eugeni, es troba situada a la última bóveda del primer cos de la torre de la Catedral, imponent amb 9’17 metres de circumferència, 2’93 metres de diàmetre, 2’29 metres d’alçada i unes 11 polzades de gruix, pesant tota ella aproximadament uns 7500 kg.

Físicament, a la seva cara nort té esculpida una Verge del Sagrari ab l’inicial del nom de Maria a la peana, mentre que a la cara d’occident l’efige de Sant Eugeni i a l’orient les armes de la Catedral de Toledo, tot ell complemetat amb diferents incripcions en llatí. Fou fosa l’any 1753 per Alejandro Gorgollo per ordre del Cardenal Luís Antonio de Borbón.

Segons el llegendari poques foren les pericies per poder pujar-la al capdamunt de la torre, tot trencant molts vidres i oïnt-se a quilòmetres de distància quan es tocà per primera vegada…però el cert és que des de poc d’haver-se col·locat al seu lloc la campana es trencàamb una forta grieta que, no obstant, no ha impedit que se la seguexi tocant per sota de les seves possibiliats i amb una pèssima sonoritat que molts experts ja atribueixen a un defecte inicial de fabricació.

Lluny de la seva sonoritat o no, per sobre de tot, la Campana Gorda destaca i és digna de veure pel seu tamany, a part de ser considerada pels toledans com la joia de la seva corona. Degut a obres d’adequació i millora de la Catedral, la visita a aquesta campana única i singular estava tancada des de feia 27 anys per obres, reobrint-se la seva visita el passat dia 6 de setembre amb una gran pompa. Ara toca tornar-la a visitar i admirar la seva gran embergdura i bellesa física.