Arxiu d'autor

El Camell de Molins de Rei al “Via Fora!”

Per anar obrint boca de cara a Festa Major de Sant Miquel, avui us oferim el reportatge que va fer l’any passat el programa televisiu de cultura popular “Via Fora!” sobre la nostra gran bèstia, El Camell de Molins de Rei, la qual enguany celebrarà el seu 30é aniversari de la seva recuperació. Un programa del tot recomanable i amé per anar entenent una miqueta la filosofia d’aquesta gran festa tant nostrada!

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, de què vas???

Quina gran indignació ha causat el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat arran dels fets ocorreguts per la passada Diada de Catalunya quan, segons els Campaners de la ciutat, de la mà del mossèn Joan Pere Pulido, s’els va obligar a tenir que retirar la senyera que lluïa del campanar de la Catedral.

Primer de tot m’agradaria recordar al Bisbat que abans que ells existíssin, doncs aquest bisbat de nova creació data del 2004, ja existía a la parròquia l’entitat dels campaners, fundats l’any 1996, els quals han fet sempre una gran feina tot revaloritzant i mantenint les campanes i campanar de la ciutat. Altrament i a part, també és de tots ben sabut el conflicte del Bisbat amb el correfoc de la ciutat per l’ús del campanar i la tradicional encesa d’aquest…sempre fent amics el senyor Bisbe i és que ja és ben sabuda la dita “de fora vingueren que de casa et tregueren”.

Amb tota la que ens està caient amb Catalunya és indignant que el Bisbat a sobre hi posi més trabes fent retirar la bandera que, independentistes o no, representa aquest bonic territori que és Catalunya en el dia que és la seva diada. Jo aquell dia vaig passar per aquella plaça i reconec que vaig trobar necessaria i respectuosa amb tothom la presència de la senyera de grans dimensions que lluïa el campanar, un cert orgull vers aquesta ciutat que aprecio va recorrer el meu interior, un orgull transformat en profunda indignació amb els fets ara coneguts.

Com a imminent resposta, els Campaners de Sant Feliu s’han dissolt, decisió dràstica i dura, un pas enrera pel folklore santfeliuenc i les seves festivitats, però tot un cop de puny sobre la taula on espero i desitjo que l’Ajuntament de la ciutat també hi prengui part boicotejant al Bisbat durantles imminents Festes de Tardor, alhora que queixant-se enèrgicament davant el Bisbat per aquests fets, és més, tampoc faria cap mal una queixa formal per part de la Generalitat, doncs és molt greu que un Bisbat català atempti tant radicalment contra la soberana expressió del seu poble.

Entendria la postura del Bisbat en cas d’una pancarta reivindicativa o una estalada, però “senyors”, la senyera ens representa a tots, creiem i pensem el que volguem, respecteu i integreu-vos a la ciutat que en el seu dia tan amablement i afectuosament us va acollir.

Per acabar us recomano que llegiu la carta que els dissolts Campaners de Sant Feliu de Llobregat han adreçat al Bisbat, rebeu tot el meu suport i el de tota la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. 

 

Foto: Pere López

Trobada de Balls de Diables amb parlaments a Cervera

Com a acte final de la celebració de 600 anys de fet diabler, la ciutat de Cervera celebrarà aquest proper dissabte 17 de setembre una Trobada de Balls de Diables amb parlaments, en la qual les diferents colles participants interpretaran el seu ball sacramental, el veritable i tradicional origen dels diables com a representació pràctica de l’eterna lluita del bé contra el mal.

Amb un cartell de luxe, les colles de diables que hi pendran part d’aquest acte singular seran el Ball de Diables de Valls, el Ball de Diables de la Ràpita del Penedès, el Ball de Sant Miquel i els Diables de la Riera de Gaià i, com no, els amfitrions, el Ball de Diables de Cervera – Carranquers. Val a dir, a més, que aquest acte quedarà emmarcat dins de la 35a Isagoge de Cervera, lasetmana cultural introductoria a la imminent Festa Major del Sant Crist de la capital de La Segarra.

Actes de la diada:

– 6 de la tarda, pl. Major: Representació dels diferents balls parlats
– 9 del vespre, de la pl. Major a la pl. Universitat: Correfoc
– 11 de la nit, patis de la Universitat: Concerts

foto: Diables de Cervera – Carranquers

Bestiari Festiu Europeu (1870-1970) per Ramon Saumell

Indispensable per a qualsevol amant del bestiari, el folklore i la història una visita a la web/exposició Bestiari Festiu Europeu (1870-1970), on de la mà de la recerca del vilafranquí Ramon Saumell  se’ns mostren tot un seguit de fotografies de bestiari català i europeu detat entre 1870 i 1970! Aquestes fotografies, 102 en total, en el seu dia formaren part de l’exposició homònima que tingué lloc a Tarragona per les Festes de Santa Tecla del 2008. Un gran encert penjar-la a la xarxa i fer-la accessible permanentment a la gent!

Les fotografies, totes elles en blanc-i-negre, ens mostren diferent bestiari festiu tant de França, d’Itàlia, de Bèlgica, de Portugal, dels Països Baixos, d’Anglaterra, d’Alemanya, de Galícia, del País Basc, de Castella com d’Andalusia, així com de casa nostra de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, una recopilació digna de veure d’una gran riquesa visual.

 

11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya

El 3 de setembre de 1714 la ciutat de Barcelona refusà, malgrat el seu precari estat, una oferta borbònica de rendició. La matinada de l’11 de setembre de 1714, les tropes borbòniques inicïen la gran ofensiva final sobre la ciutat. Les tropes catalanes aguantaren com pogueren l’embit assaltant i Rafael Casanova, Conseller en Cap de la ciutat, tregué la Senyera de Santa Eulàlia al carrer, una senyera que, segons la tradició, tant sols podia sortir quan Barcelona corregués un greu perill. El final de la història és ben sabut: capitulació de la ciutat, posterior capitulació de tot el Principat i abolició dels drets i llibertats de Catalunya.

A ulls forasters sobta que Catalunya tingui per Diada Nacional la conmemoració d’una derrota, un derrota si, però carregada d’un gran simbolisme, el simbolisme de ser a la força, el simbolisme de la resistència de tot un país, el simbolisme de ser el dia en que es va perdre tot alló que incansablement des d’aleshores seguim lluitant per recuperar amb dignitat generació a generació.

Visca Catalunya! 

La Campana Gorda de Toledo reobra les portes 27 anys desprès

La Catedral de Toledo, la Catedral Primada de l’Estat, conté en el seu interior la campana de dimensions més gran de tota Espanya, coneguda popularment com a Campana Gorda. Dita campana, dedicada a Sant Eugeni, es troba situada a la última bóveda del primer cos de la torre de la Catedral, imponent amb 9’17 metres de circumferència, 2’93 metres de diàmetre, 2’29 metres d’alçada i unes 11 polzades de gruix, pesant tota ella aproximadament uns 7500 kg.

Físicament, a la seva cara nort té esculpida una Verge del Sagrari ab l’inicial del nom de Maria a la peana, mentre que a la cara d’occident l’efige de Sant Eugeni i a l’orient les armes de la Catedral de Toledo, tot ell complemetat amb diferents incripcions en llatí. Fou fosa l’any 1753 per Alejandro Gorgollo per ordre del Cardenal Luís Antonio de Borbón.

Segons el llegendari poques foren les pericies per poder pujar-la al capdamunt de la torre, tot trencant molts vidres i oïnt-se a quilòmetres de distància quan es tocà per primera vegada…però el cert és que des de poc d’haver-se col·locat al seu lloc la campana es trencàamb una forta grieta que, no obstant, no ha impedit que se la seguexi tocant per sota de les seves possibiliats i amb una pèssima sonoritat que molts experts ja atribueixen a un defecte inicial de fabricació.

Lluny de la seva sonoritat o no, per sobre de tot, la Campana Gorda destaca i és digna de veure pel seu tamany, a part de ser considerada pels toledans com la joia de la seva corona. Degut a obres d’adequació i millora de la Catedral, la visita a aquesta campana única i singular estava tancada des de feia 27 anys per obres, reobrint-se la seva visita el passat dia 6 de setembre amb una gran pompa. Ara toca tornar-la a visitar i admirar la seva gran embergdura i bellesa física.

Festa Major de Montblanc 2011

Festa Major especial a Montblanc, si més no, Festa Major carregada d’aniversaris, doncs no són pocs els 30 anys de l’Àliga, el Drac i la Mulassa actuals i els 80 que la ciutat celebra la Festa Major en aquestes dates. Del 7 al 11 de setembre Festa Major de Montblanc.

Com no podia ser d’altre forma, un any més la festa girarà entorn al Seguici Festiu de la ciutat, destacant-ne especialment els seus centenaris gegants, a criteri personal una de les parelles de gegants més belles del nostre Principat, però sense desmerèixer les figures del Drac, l’Àliga, la Mulassa, el Drac petit i l’Àligot, així com els Macers, les Timbales i el Ball de Bastons. 

Actes més destacats:

Dimecres 7 de setembre

– 12.00h: Tronada i repiucada de Campanes
– 12.00h: Cercavila i Pregó popular acompanyat dels Gegants i Nanos
– 19.00h: Pregó
– 20.00h: Salve solemne i ballada del Seguici popular

Dijous 8 de setembre

– 06.00h: Matinades de Diables
– 07.00h: Matinades de Ball de Bastons
– 08.00h: Matinades de grallers
– 11.00h: Ofici Solemne en honor a la Mare de Déu de la Serra
– En sortir: Cercavila i ballada del Seguici popular

Divendres 9 de setembre

– 08.00h: Matinades de grallers
– 12.00h: Ofici Solemne en honor a Sant Maties
– En sortir: Cercavila i ballada del Seguici popular 

Dissabte 10 de setembre

– 19.00h: Correfoc infantil
– 22.00h: Gran correfoc amb els Diables de Gràcia, el Drac de Terrassa, el Drac de la Geltrú, Dimonis de Montblanc i el Drac de Montblanc

Diumenge 11 de setembre

– 12.30h: Diada castellera amb Minyons de L’Arboç, Castellers d’Esplugues de Llobregat i Torraires de Montblanc
– 17.00h: Sardanes
– 21.00h: Havaneres
– En acabar: Espectacle pirotècnic de fi de festa