Arxiu d'autor

El Camell a Vilafranca del Penedès!

Finalment, desprès de dies d’incertesa, s’ha confirmat que el proper dissabte dia 30 d’abril, el Camell de Molins de Rei pendrà part del 4t Diabòlic de Vilafranca del Penedès, una mostra de diferents balls de diables i bèsties organitzada pel Ball de Diables de Vilafranca del Penedès.

Aquesta serà una nova sortida del Camell fora de Molins de Rei, una pràctica que s’està convertint en habitual en els últims anys, deixant ja enrera un llarg període anterior marcat per la negativa a sortir fora de la vila. Deixant de banda el debat de si cal que el Camell surti o no fora de Molins de Rei, en els últims anys l’hem pogut veure a les Festes de la Mercè de Barcelona, als 25 anys de la Garsa de Sant Feliu de Llobregat, al Bestiuari de Barcelona, a la manifestació pel foc de Berga o, fins i tot, en un espectacular intercanvi a la llunyana Àustria, concretament al municipi de Würflach.

10 anys de l’Àliga de Lleida

Aquest proper dissabte 9 d’abril de 2011 l’Àliga de Lleida està de festa, compleix 10 anys i ho celebrarà amb una  gran trobada de bestiari festiu organitzada pel Grup Cultural Garrigues de la capital del Segrià, l’entitat que se’n encarrega de la gestió.

 L’encontretindrà lloc apartir de les 6 de la tarda des del carrer Sant Antoni, just davant del Cortefiel, on seran plantades les diferents bèsties que participen a l’encontre: l’Àliga de Lleida, el Marraco de Lleida, el Lleó de Lleida, els  Cavallets del Patronat de Corpus de Lleida, la Mulassa de Cappont de Lleida, el Drac de Cappont de Lleida, el Drac de l’Agrupació de Bestiari de Catalunya, el Paput d’Alcarràs, l’Indiot de Nulles, el Griu d’Artesa de Segre, el Drac petit de Montblanc, l’Àliga de Montblanc, l’Àligot de Montblanc i el Gall de Molins de Rei. 

A partir de 3/4 de set del vespre la comitiva iniciarà una cercavilapels carrers de la ciutat camí de la Catedral on, a volts de les 7 del vespre hi tindrà lloc una mostra de balls de les bèsties participants. Seguidament, la comitiva proseguirà la cercavila fins a la Paeria de Lleida, on tindrà lloc una segona mostra de balls per donar per finalitzat l’acte festiu.

L’Àliga de Lleida, de dimensions força reduïdes, però d’una gran bellesa visual, fou construïda l’any 2001 per Sergi Herrada i, com la majoria d’àligues, és autoportada per un sol bastaix.

Concurs Provincial de Gegants a Terrassa 1950

El 2 de juliol de 1950, en plena dictadura franquista, tingué lloc a Terrassa un Concurso Provincial de Gigantes que aplegà a la capital vallesana unes 19 parelles de gegants, considerat per moltes persones com un oasis de catalanitat emmig de la foscor. A més a més, l’acte servia per celebrar el centenari i jubilació de la vella parella de gegants terrassenca, en Robesa i na Pepona, i la celebració per l’arribada de la nova parella, en Ramonet i n’Estefania. Els gegants foranis que s’aplegaren aquell dia a Terrassa foren els de Badalona, Berga, Capellades, Cardedeu, Cardona, Casa de Caritat de Barcelona, Casa Closa de Sabadell, Igualada, Manresa, Manlleu, Mataró, Molins de Rei, Sallent, Sant Sadurní d’Anoia, Torelló i Vilafranca del Penedès.   

Val a dir que l’acte fou un èxit de públic, decidint-se finalment indultar a la vella parella terrassenca de la seva jubilació, passant a partir d’aleshores a coexistir les dos parelles, fet que, sense cap mena de dubte fou clau per preservar els centenaris Robesa i Pepona, doncs no calen gaires estudis per suposar que, d’haver-se arraconat haguessin acabat deteroriats i, amb gran possibilitat, desapareguts. Pel que fa als premis, curiosament totes les parelles guanyaren algun premi, curiosment de major quantitat econòmica depenenent de la distància que havien hagut de recòrrer per arribar a Terrassa amb el que clarament els premis serviríen per “pagar” els costos de transport de les parelles.

I eus açí la meva reflexió, fixant-me especialment en els gegants de Berga, avui dia els intocables gegants nous de la Patum, si bé aquesta reflexió la faria estensa a moltes altres poblacions. D’acord que hi ha gegants que per història, antiguitat i, si molt m’apures, prestigi, tenen que cuidar la seva imatge i limitar les seves sortides fora dels seus actes propis però, realment cal avui dia posar aquest excessiu nombre de través quan, sense tirar gaires anys enrera no tenien problema per participar d’un concurs provincial de gegants com el de Terrassa l’any 1950 o una trobada de gegants com la de Matadepera l’any 1982?

L’antic Lleó de Molins de Rei

La vila de Molins de Rei tingué fa uns quants anys un Lleó dins del seu col·lectiu de bestiari festiu, molt poca gent ho sap, de fet era una bèstia festiva particular d’una família de la vila molt vinculada amb l’entorn de la Colla Gegantera local.

El Lleó és una de les peçes de bestiari popular més importants del seguici per radera de l’Àguila. Aquesta figura és present a moltes ciutats com Barcelona, Tarragona, Lleida, Valls o Reus, apareixnt moltes vegades amb una corona a la testa símbol d’aquesta importància solemne tradicional.

El Lleó molinenc  era bastant difrent als lleons catalans més tradicionals, doncs es tractava d’un lleó al estil de cavallet cotoner, és a dir, el portador sobresortia de la figura com si hi cavalgués sobre. Les seves actuacions foren més aviat minses i, de fet, mai arribà a sortir per Molins de Rei, si bé és cert que si que el pogueren veure a la veïna Pallejà i, en una ocasió, a Barcelona, estant exposat uns dies al Palau de la Virreina.

Actualment aquest Lleó molinenc es troba destruït i tant sols se’n conserva el cap al mateix taller on fou construït, al Taller Coma Creacions a l’antiga fàbrica tèxtil de Can Malvehy, a l’espera de que algun dia sorgeixi alguna  inciativa popular per recuperar-lo com a peça del bestiari festiu molinenc com en el seu dia ja succeí amb el Bestiot, peça de bestiari molinenc que desaparegué i fou recuperada farà un parell d’anys. 

Per recordar el desapregut Lleó de Molins de Rei, a continuació us deixem una de les últimes imatges abans de la seva desaparició:

 

Molins de Rei cent

Els gegants de Molins de Rei faran 100 anys per la propera Festa Major del 2013. Molts al llegir això direu: “on vas, exagerat, queden dos anys bons!” i no els hi treuré raó, però vist des de dins, és allò que veus que dos anys no es tant, sobretot si vols fer coses grans i recordades per celebrar com cal l’efemèride. Queden moltes reunions per fer, molts preparatius a realitzar i molts contactes a concretar.

Per altre banda, ha nascut un ambiciós projecte de fer un llibre, projecte que segueixo extraordinàriament d’aprop i m’il·lusiona molt. Altrament, veus quanta feina queda per fer, fotografies per cercar, entrevistes a realitzar… i els dos anys que falten es veuen poca cosa.

Altrament, malgrat els contratemps i obstacles, un somriure i mirada endavant. Positivisme 100%. Per la cultura popular, som-hi.