Arxiu del 30 Juny 2011

Grandeses i misèries Patum enllà

Sempre m’ha fet gràcia el fenòmen “som el mèlic del món” que pateixen els berguedans quan celebren Patum, uns dies d’orgull i pujada de fums berguedà a ritme de “oh no, pixapins, pixapins, pixapins”. És evident que la Patum és una festa que aglotina centenars i milers de persones, una festa tradicional però espectacular repleta de sensacions i sentiments en la que per a molts és la gran festa de tot Catalunya, la finestra de la cultura popular catalana al món, la gran festa de tots els estudiosos de la matèria. Ara bé, anem un xic més enllà, a opinió personal és una festa de moltes grandeses, però també d’algunes misèries sobre les que voldria reflexionar a títol propi.

Berga, la capital del Berguedà, té una població aproximada d’uns 17.000 habitants dels quals, com és normal, molt d’ells estan directament vinculats amb la celebració de la festa, ara bé, quin aspecte tindria la plaça Sant Pere sense els malograts i criticats pixapins? tindria la difusió mediàtica que té actualment la Patum si no aplegués tants pixapins? Però anem més enllà, per a molts berguedans, la massiva presència de públic assistent dificulta el correcte desenvolupament dels balls i si, estic d’acord, és vergonyós la poca col·laboració que sovint té el públic assistent (berguedà i no berguedà) per dotar d’un espai suficient als diferents balls, essent vergonyós que tinguin que retirar-se sense poder haver fet la dansa com ha passat enguany amb els Turcs i Cavallets o l’Àliga, ara bé, calen les emputxades i actitud xulesca que desenvolupen els propis membres de les colles de la Patum? els hi recordo que no estan ballant emmig d’un ramat d’ovelles a les que poden anar apartant de males formes, que som persones! poder que tant públic com participants s’ho façin mirar pel bon devenir de la festa, poder cal una major col·laboració del públic pel bon desenvolupament de la festa si, poder avegades cal fer alguna empenta per aconseguir-ho, però no cal l’emputxament moltes vegades gratuït i amb mala folla que moltes avegades realitzen els senyors i senyores patumaires, enduent-se la palma al meu gust els senyors geganters i aguileros.

Arribats a aquest punt, m’agradaria fer un incís econòmic… senyors i senyores berguedans, s’han parat mai a pensar quants diners es deixen els malograts pixapins al llarg de la Patum en beguda, menjar i merchandising? no? Doncs estari bé que ho preguntèssin als establiments de restauració i beure de la ciutat, així com a les botigues que per un preu molt “econòmic” (és ironia) et venen un barret, mocador, camisa o el que façi falta sobre Patum. Per cert, tampoc oblidem la plena ocupació d’hotels i càmpings. Valorem aquesta aportació econòmica a la ciutat abans de criticar els de fora, si us plau, més amb els temps que per desgràcia ens toca viure.

Finalment, seguint amb la línia econòmica, una altre cosa que a nivell personal flipo molt, els sants collons de demanar a la Generalitat que copagui la festa… perdó? Va en serio? Aleshores tenim un problema, doncs si finançen la Patum, ja poden començar a fer-ho amb les Santes de Mataró, Sant Fèlix de Vilafranca, la Carretillada de l’Arboç…. i totes i cadascuna de les festes majors de tota Catalunya! Qui s’han pensat que son? Per favor, que cadascú s’ocupi de finançar la seva festa i més una on el de fora ja hi deixen prou caler, poder no cal que Berga gasti tant en coses com el Museu Virtual, que de ben segur abarataria la cosa i a part d’aixó seria graciós que qui copagués la festa (tots els catalans) a sobre estiguessin mal vistos.

En fi i a mode de conclusió…. Patum és una gran festa, única, recomanable, de gallina de piel, però si us plau, més modèstia i menys fums senyors i senyores berguedans i major respecte a la seva essència senyors i senyores visitants. Ah! i aixó és una opinió personal, podeu estar-hi d’acord o no en molts dels seus punts, tot és discutible i la veritat mai és absoluta.

 
Foto: Ràdio Berga