Arxiu del Juny 2011

Grandeses i misèries Patum enllà

Sempre m’ha fet gràcia el fenòmen “som el mèlic del món” que pateixen els berguedans quan celebren Patum, uns dies d’orgull i pujada de fums berguedà a ritme de “oh no, pixapins, pixapins, pixapins”. És evident que la Patum és una festa que aglotina centenars i milers de persones, una festa tradicional però espectacular repleta de sensacions i sentiments en la que per a molts és la gran festa de tot Catalunya, la finestra de la cultura popular catalana al món, la gran festa de tots els estudiosos de la matèria. Ara bé, anem un xic més enllà, a opinió personal és una festa de moltes grandeses, però també d’algunes misèries sobre les que voldria reflexionar a títol propi.

Berga, la capital del Berguedà, té una població aproximada d’uns 17.000 habitants dels quals, com és normal, molt d’ells estan directament vinculats amb la celebració de la festa, ara bé, quin aspecte tindria la plaça Sant Pere sense els malograts i criticats pixapins? tindria la difusió mediàtica que té actualment la Patum si no aplegués tants pixapins? Però anem més enllà, per a molts berguedans, la massiva presència de públic assistent dificulta el correcte desenvolupament dels balls i si, estic d’acord, és vergonyós la poca col·laboració que sovint té el públic assistent (berguedà i no berguedà) per dotar d’un espai suficient als diferents balls, essent vergonyós que tinguin que retirar-se sense poder haver fet la dansa com ha passat enguany amb els Turcs i Cavallets o l’Àliga, ara bé, calen les emputxades i actitud xulesca que desenvolupen els propis membres de les colles de la Patum? els hi recordo que no estan ballant emmig d’un ramat d’ovelles a les que poden anar apartant de males formes, que som persones! poder que tant públic com participants s’ho façin mirar pel bon devenir de la festa, poder cal una major col·laboració del públic pel bon desenvolupament de la festa si, poder avegades cal fer alguna empenta per aconseguir-ho, però no cal l’emputxament moltes vegades gratuït i amb mala folla que moltes avegades realitzen els senyors i senyores patumaires, enduent-se la palma al meu gust els senyors geganters i aguileros.

Arribats a aquest punt, m’agradaria fer un incís econòmic… senyors i senyores berguedans, s’han parat mai a pensar quants diners es deixen els malograts pixapins al llarg de la Patum en beguda, menjar i merchandising? no? Doncs estari bé que ho preguntèssin als establiments de restauració i beure de la ciutat, així com a les botigues que per un preu molt “econòmic” (és ironia) et venen un barret, mocador, camisa o el que façi falta sobre Patum. Per cert, tampoc oblidem la plena ocupació d’hotels i càmpings. Valorem aquesta aportació econòmica a la ciutat abans de criticar els de fora, si us plau, més amb els temps que per desgràcia ens toca viure.

Finalment, seguint amb la línia econòmica, una altre cosa que a nivell personal flipo molt, els sants collons de demanar a la Generalitat que copagui la festa… perdó? Va en serio? Aleshores tenim un problema, doncs si finançen la Patum, ja poden començar a fer-ho amb les Santes de Mataró, Sant Fèlix de Vilafranca, la Carretillada de l’Arboç…. i totes i cadascuna de les festes majors de tota Catalunya! Qui s’han pensat que son? Per favor, que cadascú s’ocupi de finançar la seva festa i més una on el de fora ja hi deixen prou caler, poder no cal que Berga gasti tant en coses com el Museu Virtual, que de ben segur abarataria la cosa i a part d’aixó seria graciós que qui copagués la festa (tots els catalans) a sobre estiguessin mal vistos.

En fi i a mode de conclusió…. Patum és una gran festa, única, recomanable, de gallina de piel, però si us plau, més modèstia i menys fums senyors i senyores berguedans i major respecte a la seva essència senyors i senyores visitants. Ah! i aixó és una opinió personal, podeu estar-hi d’acord o no en molts dels seus punts, tot és discutible i la veritat mai és absoluta.

 
Foto: Ràdio Berga 
Anuncis

1a Gigantada Villa de Ablitas (Navarra)

Suspesa la mega trobada nacional de gegants que havia de fer-se a Borja aquest proper dissabte dia 2 de juliol, l’actualitat gegantera trasllada el seu interès uns quants quilòmetres més enllà, a la navarresa localitat d’Ablitas, on celebraran la seva 1a Gigantada i de pas estrenarn una nova parella de gegants.

Des de Navarra també hi seran presents els gegants de Buñuel, Cascante, Castejón, Funes i Perrinche (Tudela), des del País Basc els de Marchante i Oiartzun, mentre que d’Aragó vindran els gegants de Gallur. Catalunya hi serà ben representada amb els Gegants Nous de Molins de Rei, en Bernat i na Candelera, els quals d’aquesta manera retornen la visita que els  hi realitzaren els que en breu seran elsGegants Vells d’Ablitas per la Festa Major de Sant Miquel Arcàngel.

Actes de la diada navarresa (3 de juny):

– 9.30 h. Rebuda de les comparses al Portal de la Concepción
– 10.00 h. Esmorzar de les comparses i músics
– 11.00 h. Cercavila pels carrers de la vila
– 13.00 h. Presentació dels nous gegants a la Plaça de los Fueros
– 13.15 h. Mostra de balls de totes les colles a la Plaça de los Fueros
– 14.30 h. Dinar de germanor

 

Els gegants de Vilafranca del Penedès

Navegant pels inescrutables dominis del youtube m’he trobat un interessant reporatge de Vilafranca TV sobre els Gegants de Vilafranca del Penedès que ens narra un xic la seva història, característiques, balls… destacant-ne especialment a gust pesonal unes imatges de vídeo antigues dels gegants força curioses que apareixen al principi del vídeo 1.

Els Gegants de Vilafranca són una parella històrica dels gegants a Catalunya, documentats des del 1601, si bé es creu que tenen un origen molt més anterior. Han representat infinitat de papers, sobretot al segle XIX, vestits com a pagesos, nobles, arlequins, moros…si bé actualment vesteixen amb aparença reial.

La seva participació al Corpus és constant des del segle XVII i des de finals del segle XVIII s’incorporen a les cercaviles i processons de Sant Fèlix, sortint també des de 1833 en actes no estrictament religiósos. Actualment tant sols surten per Vilafranca en motiu de Corpus, Sant Fèlix i la seva festa particular que és la Diada del Geganter, on cada any conviden a una colla forània a fer una petita i lluïda cercavila pels carrers de Vilafranca. Fora de Vilafranca no són gaire donats a sortir per tal de preservar el valor històric de la parella, amb el que surten tant sols puntualment a trobades de gegants centenaris o històrics.

Ara us recomano que veieu els vídeos  de Vilafranca TV: 

Corpus de Sitges 2011

Són dies de Corpus i com a tals es viuenamb màxima intensitat arreu del Principat, no obstant us recomanem des d’aquí que el proper diumenge 26 us dongueu una bonica passejada per Sitges per gaudir del seu Corpus, declarat Patrimoni d’Interés Turístic i Artístic Nacional per les seves impressionants catifes de flors, de la que enguany es celebrarà la 59a edició del concurs que les premia.

Com a aperitu, del 25 de juny al 3 de juliol podreu gaudir a la Societat Recreativa El Retiro de la 72a edició de l’Exposició Nacional de Clavells i 21a Mostra de Bonsais, però la festa de veritat serà el Diumenge de Corpus, podent gaudir d’una tradició tant nostrada com l’Ou com balla al Palau Maricel.

A partir de 2/4 de 8 del vespre tindrà lloc la celebració de la missa solemne a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla, si bé des de mitja hora abans ja estaran en dansa els majestuosos gegants de la vila  realitzant una cercavila pels carrers amb catifa que estan fora del recorregut de la Processó del Santíssim, des de la Plaça de l’Ajuntament recorrent els carrers Major, Nou, Passeig de la Ribera, Bonaire, Parellades, Sant Pau, Passeig de la Ribera, Nou, Santo Domingo, Aigua, Sant Damià, Sant Sebastià, Davallada, d’en Bosc, Plaça de l’Ajuntament i Plaça del Baluard.

A 2/4 d’11 de la nit, acabada la missa, Processó del Santíssim Sagrament acompanyat pels Gegants de Sitges, els infants que enguany han fet la Primera Comunió, les pubilles i els feligresos recoorent els carrers Plaça del Baluard, Plaça de l’Ajuntament, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Cap de la Vila, Major, Plaça de l’Ajuntament i Plaça del Baluard, finalitzant així aquesta tradicional festivitat sitgetana. 

Sant Joan Baptista

Sant Joan Baptista fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a la Judea dels temps de Jesús, cap allà al segle I. És considerat un profeta tant pel cristianisme, com l’islam, el mandeisme i lafe bahà’í. Seguint l’exemple d’anteriors profetes hebreus, Joan Baptista vivia de forma austera, demanava l’arrepentiment dels pecats i anunciava la justícia de Déu, recorrent al bateig com a símbol del perdó dels pecadors arrepentits, d’acord amb el costum jueu. Entre els que foren batejats per ell hi hagué el propi Jesucrist, motiu pel qual Joan és considerat en la fe cristiana com el precursor de Jesús i motiu pel qual és un personatge cabdal del cristianisme.

Segons el costumari popular, s’explica que el rei Herodes planejava casar-se amb la seua formosa neboda, però en assabentar-se de la intenció del rei, Joan Baptista s’hi oposà per considerar-la incestuosa. Heròdies i Salomé III, enrabiades, decidiren venjar-se’n i Salomé cantà i ballà davant Herodes que, en acabar l’actuació, estava tan complagut que prometé donar-li qualsevol cosa, demanant-li ella el cap del Baptista en una safata.

De Sant Joan Baptista en celebrem el naixement el 24 de juny, coincidint de pas amb la tradició més pagana del solstici d’estiu, coincidència que fa que s’hi celebrin moltes festes folklòriques relacionades amb aquest fet, sobretot a la nit de Sant Joan, la del 23 de juny.

Monument a Tona Ciutat Gegantera 1986

Monument a la 2a Ciutat Gegantera de Catalunya 
Tona 1986

Ubicació: Rotonda a les afores de Tona 

Revetlla de Sant Joan 2011 a Molins de Rei

La Revetlla de Sant Joan tornarà a omplir de foc i tradició Molins de Rei amb l’arribada de la Flama del Canigó, l’Encesa de les fogueres i la celebració desenfrenada de la nit més màgica de tot l’any.

Com cada any, un grup de molinencs es desplaçarà la nit del 22 de juny al cim del Canigó per agafar la flama, arribant aquesta a la vila dijous 23 de juny a la tarda portada per nens i nenes de l’Associació Escolta Jaume Vicens Vives de la vila, donant inici a la tradicional cercavila festiva amb el Gall, l’Entxuscat, els Grallers i els Vatukem, des de la plaça de la Creu fins a la plaça de l’Església, on s’encendrà la foguera principal de la vila,  si bé enguany hi ha hagut certa polèmica perquè sembla que en principi no està clar si hi haurà la tradicional cremada a la foguera de la figura de Felip V per desacord entre els propis organitzadors de l’acte, una tradició que de perdres seria tota una pena. D’allà es repartirà la flama a les diferents barriades molinenques i, com cada any, aquesta seguirà el seu camí de relleus cap a Pallejà.

Al vespre sopar popular a la plaça de l’Església, el 3r Quinto popular, danses tradicional i música fins a altes hores de la matinada amb diferents dj’s, si bé no es descarta, com cada any, alguna que altre sorpresa més al llarg de la nit.

  

Anuncis