Arxiu del Abril 2011

Ball dels gegants de Montblanc

Tercera entrega de balls de gegants coreografiats del nostre territori, avui un dels que a mi personalment més m’agraden, si bé no és ben bé un ball fet a propósit, és el Ball dels gegants de Montblanc, una magnífica “Amparito Roca” que es marquen cada Festa Major i ocasió especial els centenaris gegants de la ciutat de Montblanc. Aquest pasdoble és un dels moments més esperats i emotius de la Festa Major montblanquina, essent especial el moment on la plaça a unisó crida un “olé!!!”, quan ho marca aquesta melodia composta l’any 1925 per Jaume Teixidor.

Els Gegants de Montblanc daten del 1864, d’indumentaria reial, considero a gust personal que són una de les parelles de gegants que més m’agraden, sobretot pel seu aire senyorial tan ben aconseguit i la seva elegància de ball.

Gaudiu del ball!!!

4t Diabòlic de Vilafranca del Penedès amb el Camell

El proper dissabte dia 30 d’abril, a la capital de l’Alt Penedès, el Ball de Diables de Vilafranca del Penedès organitzarà la 4a edició del Diabòlic, una gran iniciativa  vilafranquina per fer arribar a la ciutat una àmplia visió del fet diablesc més enllà del seu propi ball de diables, de tradició centenària, mostrant així als vilafranquins i vilafranquines més variants de diables i bèsties més enllà del model propi i autòcton de les terres penedesenques, tenint, això si, la costum de convidar-hi una colla de diables de tradició centenària. L’any 2008, en la 1a edició, hi prengueren part com a colles convidades els Diables de Cornellà de Llobregat i el Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona; l’any 2009 ho fèren el Ball de Diables d’Alaró, la Colla de Diables de Badalona, el Ball de Diables del Vendrell i la Guita d’Igualada; mentre que l’any 2010 ho fèren el Ball de Diables de Torredembarra, la Colla Vella de Diables de Gràcia, la Diabòlica de Gràcia i la Cabra de Reus. 

Enguany les colles convidades al 4t Diabòlic  junt al Ball de Diables de Vilafranca del Penedès seràn el Ball de Diables de Tarragona, el Ball de Diables de Reus i el nostre estimat Camell de Molins de Rei, una oportunitat excepcionalper mostrar a Vilafranca del Penedès una petita mostra del tarannà i saber fer de la bèstia molinenca per excel·lència, desplaçant-se de pas a Vilafranca del Penedès una àmplia delegació de camellaires.

El correfoc s’iniciarà a les 9 del vespre des de la plaça de Jaume I, continuant posteriorment pels carrers de Sant Bernat, Sant Julià, Joan XXIII, Eugeni d’Ors i Sant Antoni Maria Claret per finaltzar l’acte a la plaça de la Sardana.

Foto diables: Ajuntament de Vilafranca del Penedès (enllaç)   
Foto Camell: Ricard Vinyets Cid

La Mare de Déu de Montserrat

Avui és 27 d’abril, un dia de gran joia per tots els catalans i catalanes, doncs és la diada de la patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat, popularment coneguda com “la Moreneta”. És oficialment la patrona de Catalunya des del 11 de setembre de 1881, per aprobació del papa Lleó XIII, entronitzada posteriorment el 27 d’abril de 1947.

Segons la vella tradició, la seva figura fou trobada a l’interior d’una cova per uns xiquets pastors cap a l’any 880, els quals fóren guiats fins a l’indret per una misteriosa llum. Un cop descoberta, el Bisbe de Manresa intentà traslladar la figura fins a la ciutat, però veient que els animals es negaven a avançar i la “resistència” de la figura a ser traslladada, entengué que era la seva voluntat romandre a la montanya, d’aquí l’origen del Monestir de Montserrat.

La talla que venerem avui dia data del segle XIII i sembla ser que originalment era de pell blanca, enfosquint-se paulatinament a causa del fum de ciris i espelmes que han cremat als seus peus durant segles i segles. Està realitzada en fusta d’àlber i faig, daurada tota ella a excepció de les mans i el rostre. Ens mostra la Mare de Déu amb el nen Jesús a la seva falda, sostenint alhora una esfera a la seva mà dreta, símbol de l’univers, a la qual es tradició que els peregrins besin al visitar-la.

Una nova parella de gegants pel carrer de la Riera de Vic!

Aquest proper dissabte dia 30 d’abril, els Geganters i Grallers del Carrer de la Riera de Vic estaran d’enhorabona, doncs estrenaran una nova parella de gegants per l’entitat, els quals representaran a una parella de balladors del tradicional i simbòlic Ball de l’espígol de la Ciutat dels Sants, obra del solsoní Manel Casserras. Aquesta serà la segona parella de l’entitat, doncs fins ara tant sols comptaven amb la parella Caterina i Guillem, autorealitzada per la pròpia colla.

La nova parella serà presentada a 2/4 de 12 del migdia a la plaça de la Catedral de Vic, essent apadrinada pels gegants de Navàs i Prats de Lluçanès. Un cop presentada la parella tindrà lloc una mostra de balls on també hi pendran part els gegants de la ciutat, els del barri del Remei i els de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Posteriorment, a la tarda tindrà lloc una cercavila gegantera a partir de les cinc de la tarda des de la plaça de Santa Cecília on, a més dels gegants anteriorment citats, també s’hi afegiran els del barri de Santa Anna, els del barri de la Calla, els del carrer de Gurb, els de les diferents escoles de Vic i els de Taradell.

Una diada gegantera per donar una benvinguda com cal a la nova parella de gegants del carrer de la Riera de Vic, un carrrer en el que vaig poguer tenir la sort de viure-hi durant tot un any i m’he fet una miqueta meu, en una ciutat que sempre tindrà un bon lloc en el meu cor, aixó sense obviar l’immens plaer d’haver pogut fer de geganter dels Gegants de la ciutat en vàries ocasions, tant per Festa Major com pel Mercat del Ram, així com més puntualment amb els gegants del barri del Remei.

I per anar fent boca, l’aspecte dels gegants en fang, cortesia de la web dels Geganters i Grallers del Carrer de la Riera. Moltes felicitas!

Horaris de la diada gegantera:

– 1/4 de 12 del migdia: Arribada de les colles a la plaça de la Catedral
-2/4 de 12 del migdia: Presentació de la nova parella, apadrinada pels gegants de Prats del Lluçanès i Navàs.
-12 del migdia: Mostra de Balls amb els gegants del carrer de la Riera de Vic, Prats de Lluçanès, Navàs, Vic ciutat, barri del Remei de Vic i ACGC, així com una actuació castellera dels Sagals d’Osona i una representació de la Dansa de l’espígol.
– 2/4 de 5 de la tarda: Plantada de gegants.
-5 de la tarda: Cercavila de gegants pels carrers del casc antic vigatà amb la participació dels gegants anteriorment citats més els del barri de Santa Anna de Vic, el barri de la Calla de Vic, el carrer de Gurb de Vic i Taradell.
-6 de la tarda: Fi de festa a la plaça de la Catedral

La Campana de Gràcia

Aquests dies estic enfrescat en la recerca de les publicacions periòdiques en català, on sovint creiem que tot ho estem inventat ara i ens n’oblidem de la pinça històrica del tombant entre el segle XIX i XX, entre la Renaixensa i la dictadura de Miguel Primo de Rivera, on visquerem un periòde de gran esplendor amb revistes com Lo Gay Saber, La Gramalla, La Renaixensa, L’Avenç, ¡Cu-Cut!, En Patuet, Papitu o Xut!, així com diaris com Diari Català o La Veu de Catalunya, no obstant m’agradaria fer aquí unes pinzellades sobre el setmanari satíric, republicà i anticlerical La Campana de Gràcia, publicat amb freqüents interropcions des del 1870 fins al 1932.

Fou fundada per Innocenci López el  8 de maig de 1870 i, el seu títol, tota una demostració d’intencions, es deu en record als fets ocorreguts a Gràcia (aleshores encara vila independent) tant sols dos mesos abans durant la Revolta de les Quintes , quan la campana de la Plaça d’Orient (durant molts anys Rius i Taulet i, avui dia, Vila de Gràcia) tocà ininterrompudament a la resistència del 4 al 9 d’abril per oposició del municipi a la demanda del Govern de portar obligatòriament els joves a l’Exèrcit. El general Eugenio Gaminde, l’encarregat d’imposar-se a la força, va ordenar disparar repetidament amb els canons, però la campana no va deixar de tocar, convertint-se en un símbol de la resistència i del federalisme que defensaven molts dels veïns de Gràcia i, de pas, nom d’una revista que, com veurem, també tingué grans problemes amb les autoritats.

Per començar, la revista fou prohibida aparentment sense motiu l’any 1872 quan foren suspeses les garanties constitucionals i proclamat l’estat de setge, però a paraules dels seu editor: “està bé; no volen sentir campanades, car sentiran esquellots“, així, des del 6 al 26 de maig de 1872 i de l’1 de novembre al 6 de desembre de 1874 la revista es va substituir per L’Esquella de la Torratxa, també prohibida al poc temps i apareixent amb un tercer intent sota el nom de La Tomasa (nom d’una campana barcelonina de la Seu). Altrament, finalment podria retornar a la seva denominació original, recuperant de pas la seva enorme popularitat,  assolint tiratges de fins a 22.000 exemplars l’any 1881.

El seu format més habitual fou de 2,5 x 20,9 cm i 4 pàgines a dos columnes, si bé amb el pas dels anys va anar augmentar el nombre de pàgines, va disminuir les dimensions i el preu va augmentar segons les circumstàncies del mercat. Arribà als 3.043 números publicats (els quals ells anomenaven “batalletes”). Tancà les seves portes un 11 d’octubre de 1934 durant la restauració borbònica, doncs des del 1932 la revista fou de propietat d’Esquerra Rpublicana de Catalunya, cosa mal vista entemps de monarquia.

I bé, fins aquí la història de La Campana de Gràcia, reflex crec jo d’una vila i/o barri barceloní indomable, genuí i únic per naturalesa. De moment, però, veient passar el temps, la campana de Gràcia original, coneguda per Marieta, segueix impassible des de dalt del campanar veient els venirs i esdevenirs de la vila, esperant, si cal, tornar a cridar als veïns a la resistència.

Sant Jordi

El 23 d’abril és el dia de Sant Jordi, patró de Catalunya i una de les diades festives més emblemàtiques dels catalans i catalanes, el dia de la rosa i el llibre, una tradició romàntica que fa d’aquesta diada un dia ben especial, si bé és un dia laboral, malgrat que enguany s’escau no només en dissabte, sinó que, a més a més, en plena Setmana Santa. 

Els catalans celebrem la seva festa des del 1456 i ja des d’aleshores s’ha considerat un dia dels enamorats, on el cavaller regala a la seva dama la rosa que simbolitza la sang del drac i, en contrapartida, la dama obsequia al seu cavaller amb un llibre, costum aquesta instaurada a partir del 1914. Paral·lelament, símbol de catalanitat, molts balcons són engalanats amb senyeres catalanes i en moltes poblacions s’organitzen ballades de sardanes.

L’origen del seu patronatge català cal remontar-se entorn la llegenda de la Batalla d’Alcoraz de 1096, on diuen que ajudà al comte català Pere I d’Aragó a guanyar la batalla als sarraïns, raó per la qual fou nomenat patró dels cavallers catalano-aragonesos, derivant-se posteriorment en patró tant de Catalunya com d’Aragó. Altrament, degut a la seva gran popularitat, sobretot a l’Edat Mitjana, Sant Jordi també és patró d’altres territoris com Anglaterra, Portugal, Rússia, Grècia, Bulgària, Etiòpia o Geòrgia, així com d’un immens llistat de ciutats com Nàpols, Ferrara, Alcoi, Istambul, Hannover, Càceres, Venècia, Friburg o Beirut.

La data del 23 d’abril per a la seva celebració es deu a que aquesta fou la data en que suposadament morí el sant l’any 303, a Nicomèdia, doncs Sant Jordi fou un soldat romà martiritzat a causa de la seva fe cristiana, si bé diversos estudis qüestionen la seva veritable existència. Altrament, com hem vist, gràcies a l’aureola mística i llegendaria que es despertà entorn la seva figura, s’ha convertit en un dels sants més populars, acceptat per les diferents confesions cristianes.

Ara vénen els gegants

Ara vénen els Gegants
Diversos autors
El Cep i la Nansa Edicions

Quarta i última proposta editorial per aquest Sant Jordi 2011 que celebrarem demà, el llibre “Ara vénen els gegants” editat  en motiu dels 300 anys dels Gegants de Vilanova i la Geltrú, un recull històric per l’apassionant història del Gegant de la Porra i la Gegantessa, treball que ha comptat amb la participació d’Eloi Miralles, Joan Cuscó, Jordi Ruiz de Castanyeda, Heribert Masana i Bienve Moya, realitzat a càrrec de la Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Aquest treball és una crònica gràfica dels 300 anys de Gegants de Vilanova, plena de fotografies i documents que el doten d’una gran vistuositat gràfica, permetent de pas reseguir la interessant vida d’una de les parelles de gegants amb major solera i tradició del nostre territori.

Data de publicació: 2009
Lloc de publicació: Vilanova i la Geltrú
Preu: 20 euros
Altres: ISBN: 978-84-96349-98-8 · 151 pàgines